Si l'any 1849 va ser "un furor de fallas", l'any 1850 va ser "un ardor" de celebració de la vespra de Sant Josep. Sembla que va estar prou animada, perquè segons les cròniques, "ha sido seguida este año con no menos ardor que el precedente". Unes falles identificades com "autos de fe más o menos solemnes", marcant distàncies de les simples fogueres, que en aquells anys ens barrejaven pels carrers i places de la ciutat.
Tot això es pot comprovar als diaris "La Espanya" (principal diari del Partit Moderat) i "El Heraldo", tots dos en les edicions del 22 de març, a partir de notícies recollides dels diaris valencians.
D'aquell any de 1850 es fa ressò de set carrers o places on es varen plantar falles, el mateix número que l'any anterior i també amb una breu descripció: Plaça de Calatrava, plaça del Carme, carrer Roteros, carrer de les Avellanes, carrer de Sant Narcís, carrer de Gràcia i plaça de l'Almodí.
No es nomenen ni la Plaça de Santa Creu ni la plaça de Sant Esteve, però apareixen en la relació els carrers de Roteros i de Gràcia, respectivament.
Encara no s'otorgaven premis, però es diu que la falla que "seguramente mereció la preferencia" va ser la plantada a la plaça de Calatrava (l'actual plaça del Negret), amb el déu Bacus com a figura central, representació prou recurrent en la història de les Falles, ressenyada ja per Lady Holland i Alexandre Laborde, respectivament, a principis del segle XIX.
 |
| Il.lustració del déu Bacus |
Precisament, a les acaballes d'eixe mateix any de 1850 va ser inagurada la font monumental del Negret, quan l'arribada de les aigües potables a València, en concret el 19 de novembre, segons podem llegir al "Manual de forasteros en Valencia" (1859) i que, anys després, donà nom a la plaça, canvian-se aquell que tenia.
