dissabte, 13 d’abril del 2013

La processó de Sant Vicent Ferrer, un relat coreogràfic per Henry Lyonnet (III)

Com a culminació del capítol "Fêtes et traditions de Valence", l'escriptor Henry Lyonnet compta, com un relat coreogràfic, el desenvolupament de la processó de Sant Vicent Ferrer, després d'haver passat per l'altar del Pilar, on es representava un miracle. Ja arriba l'hora de la processó, el més destacat del dia: "le cortège, portant la statue de Saint Vincent en argent, doit sortir de la cathédrale et se rendre à la maison natale du patron de Valence".



Del seguici processional, l'escriptor francés, destaca la preséncia de les corporacions gremials amb les seues grans ensenyes destenyides i amb la petita representació del sant protector del gremi a la part de dalt del pal, ensenyes que son portades per joves fornits i seguits per més joves, els aprenents segurament, que sostenen els cordons de l'ensenya. Una dolçaina i un tabal acompanyen cada ensenya gremial. I Henry Lyonnet fa el següent comentari: "Je remarque que tous ces gens ne sont nullement endimanchés, mais à la bonne franquette, presque négligés".

I li crida l'atenció el cerimonial de saludar cada ensenya al pas del Sant, en un reverència que es repeteix per tres voltes, amb el gran esforç que això suposa per part de l'ejecutant.

Després de la desfilada dels gremis, venen les creus parroquials. Cada parròquia ha enviat la seua creu de gala. Es queda admirat de la riquesa ornamental de les creus, amb el següent comentari: "Et il faudrait des chapitres entiers pour en décrire les merveilles de ciselure, de repoussage, et d'orfèvrerie".

També admira el tintinàbul i la umbela: "Je vois encore une grosse cloche en or portée au bout d'un bàton, un vaste parasol à demifermé, aux couleurs espagnols, appelé le pavillon". 

Dóna constància de la presència de les autoritats municipals, amb l'alcalde de València, ciris en mà.

De l'escultura de Sant Vicent Ferrer ens transmés una descripció prou acurada: tota feta d'argent, menys el cap que és de fusta i amb una mena de medalló sobre el pit, que sembla contenir reliquies del sant. Se n'adona de la base i de les andes que són també d'argent.

I arribem a la visió més coreogràfica de la processó, que va avançant pels carrers de la ciutat, amb tots els balcons adornats de domàs vermell i blau, la multitud enfervorida i la figura del sant que, de sobte, desapareix sota una pluja de pètals de roses.

Finalment, la processó arriba a la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer, on es fa el mateix ritual de les ensenyes gremials, però amb una variant: cada portador de l'ensenya fa valdre la seua habilitat i força amb moviments al so de la dolçaina i el tabal. Una banda de música militar i un piquet d'infanteria tanquen el seguici.

Pouet de Sant Vicent
(Sorolla, 1892)

De la Casa Natalícia, assenyala l'escriptor francés, que és molt modesta i molt curiosa, on els fidels acudeixen més que a la capella, al pati on es troba el pouet d'aigua, tot cobert d'exvots i altres objectes devocionals, fruit de les promeses. A més, li crida l'atenció una inscripció amb els litres d'aigua utilitzats del pouet durant una epidèmia de còlera, segurament la que va patir la ciutat l'any 1854.

Casa Natalícia - Pouet de Sant Vicent 

El relat finalitza d'una forma quasi poètica: "...et nous voyons s'eloigner dans les derniers rayonnements du soleil qui baisse, la longue théorie des croix paroissiales dont miroitent encore les facettes d'or et d'argent!"

Fonts documentals:
Gallica - Bibliotèque Nationale de France
Catedral de València
Europeana - Biblioteca Digital Europea
Valencia en blanco y negro
Internet Archive
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital