Més enllà de les notícies i cròniques sobre la festa de Sant Vicent Ferrer de l'any 1891, escodrinyant la premsa d'aquell any, hi trobem en el diari liberal "La Iberia", en la seua edició del 5 d'abril, un conte molt singular, titulat "L'Altar del Tros-Alt", signat pel periodista Carlos Amer.
La narració s'inicia amb un comentari de Donya Mònica, el personatge central: "Si el altar del Tros Alt se ve primero, los demás no parecen tan buenos, y si a él se llega después de examinar a los otros, se le encuentra mejor".
 |
| Altar del Tros-Alt, segle XIX |
Tota una exaltació de l'Altar del Tros-Alt en comparació amb els altres altars, en concret respecte de l'Altar del Mercat "como empotrado entre les escaletes de San Juan" o de l'Altar del carrer del Mar, "allí no queda espacio para que la gente se mueva, porque la calle es estrecha..."
D'això, res passa al Tros-Alt, segons la distingida senyora: "Allí hay ancho espacio y más luz y más alegría, porque le dan de sí los barrios aquellos y la gente que lo habita".
I continua amb les seues lloances, destacant la rumbositat dels seus clavaris, que són els millors en l'elecció del predicador, de l'adornista, dels músics, dolçainer i tabalet i, como no, de la millor bescuitada, fent tot un trajecte pels trets que identifiquen la festa de Sant Vicent Ferrer i els seus miracles.
Però, de tots els clavaris de l'Altar del Tros-Alt, el millor i més rumbós va ser, sense dubte, el Marqués de Malferit, qui va fer del carrer un jardí i va contractar no una, sino dos bandes de música, tot un luxe i esplendor: "Fiesta como aquella no se verá otra".
I arribats a este punt, Donya Mònica va desgranant els seus records més íntims lligats a la festa: D'aquell clavari enamorat, podem adivinar qui va ser, del que va escoltar "las primeras frases de amor" i que poc després passaria a ser el "compañero de su vida".
I dos anys més tard, el mateix dia de la festivitat del Sant, mostrava el seu fill, com una ofrena, batejat amb el nom, és clar, de Vicent: "Acéptalo, acéptalo", diu la senyora, mirant cap a l'Altar on es trobava la figura de Sant Vicent Ferrer.
I la història continua, molt emotiva..., només cal llegir.
Fonts documentals:
Biblioteca Digital Hispànica (Hemeroteca Digital)
 |
| La Iberia (05/04/1891) |
Biblioteca Digital Hispànica (Hemeroteca Digital)