Si seguim, mes a mes, les escenes de l'any del "Manual del Viagero", el nostre cronista Vicente Boix ens presenta un mes de juliol a la vora de la mar, en concret al Cabanyal, lloc de referència estival i punt de trobada de totes les classes socials de la ciutat de València.
La gent s'acosta a les platges per aliviar la calor d'esta època estacional, quan no la sensació de xafogor que moltes voltes sura en eixe ambient prou humit de la ciutat: "El sol abrasa hasta las diez; á esta hora se levanta la brisa del mar. El Cabañal se anima; las chozas de la playa se llenan de nadadores..."
 |
| Platja de València (s. XIX) |
Però també, de vesprada i de nit, la gent busca la diversió -xalar- a través dels balls, el passeig en grup i, fins i tot, els més atrevits, les aventures amoroses, tot un esclat seguit de sensacions: "...y hay giras, y bailes á las puertas de las barracas, y paseos nocturnos, y celos y citas y movimiento, y unas noches deliciosas, y un mar tranquilo, y una vida llenas de sensaciones".
Una crònica escaritida del mes de juliol, que posa l'ènfasi, al final del relat, en les corregudes de bous, altre focus d'atracció per a la gent: "Sobre todo, ¡es el mes de las corridas de toros!".
Bé, a través de la premsa d'aquells anys, podem corroborar la narració, sempre sensual, de Vicente Boix i el que suposava anar al Cabanyal, amb l'animació incessant que hi havia durant els mesos de juliol i agost.
Encara faltaven més de vint anys per a que es posara en marxa la primera edició de la Fira de València, esdeveniment que canviaria el cicle i ritme festiu de la ciutat de València.