Seguint les cròniques sobre les Falles de 1880, el diari "El Comercio", en la seua edició del 18 de març, aporta fins a tres notícies diferents i prou cridaneres, almenys alguna d'elles.
La primera, transcrita del diari "El Mercantil Valenciano", sobre la prèvia censura en previsió de que aparegueren "botelles" a les escenes de les falles, per si de cas feren alusió crítica al controvertit governador José Botella: "Mesa de café veremos, sobre cuya tabla de mármol aparecerá un jarro a guisa de taberna, en vez del recipiente adoptado por la costumbre".
 |
| El Comercio (18/03/1880) |
El cronista aporta la seua aclaració sobre el recipient: "El recipiente adoptado por la costumbre en toda mesa de café, suele ser una botella de agua limpia y fresca, y no vemos que la razon de que la censura se fije en estas pequeñeces..." Aquesta polèmica qüestió arribaria, fins i tot, a tindre ressó en la premsa de Madrid, com ja vorem.
La segona notícia, sota el prisma del cronista, ens mostra un retaule narratiu costumista de la vespra de Sant Josep d'aquells anys, amb l'entrada "Cosas propias del dia de hoy". I, com a pòrtic, el crit de "l'estoreta velleta" per part de la xicalla: "Los gritos de los chiquillos que segun costumbre antigua van pidiendo una estoreta velleta".
Després, ens mostra els establiments de venda de bunyols i anís, tots engalanats: "Las colosales ramas de naranjo que adornadas de buñuelos se colocan a la puerta de los establecimientos en que se espenden licores".
Arriba el moment de donar una volta per les falles, però no sols mirant les escenes: "Dar un paseo por las fallas para admirar la belleza de nuestras paisanas".
I el retaule acaba amb els obsequis que es faran als que se celebren la seua onomàstica per Sant Josep: "Finalmente, los regalos; en vispera de San José, ¡quién no regala, habiendo en Valencia tantos Pepes y tantas Pepas!"
La tercera i última notícia, anúncia l'ajornament de la cremà de la falla situada a la plaça de la Reina a l'endemà, 19 de març: "Los vecinos de la plaza de la Reina han acordado, por mayoría de votos, no prender fuego hoy y sí mañana, a la falla que representando una locomotora satírica, permítasenos la frase, estará colocada en dicha plaza".
La segona notícia, sota el prisma del cronista, ens mostra un retaule narratiu costumista de la vespra de Sant Josep d'aquells anys, amb l'entrada "Cosas propias del dia de hoy". I, com a pòrtic, el crit de "l'estoreta velleta" per part de la xicalla: "Los gritos de los chiquillos que segun costumbre antigua van pidiendo una estoreta velleta".
Després, ens mostra els establiments de venda de bunyols i anís, tots engalanats: "Las colosales ramas de naranjo que adornadas de buñuelos se colocan a la puerta de los establecimientos en que se espenden licores".
Arriba el moment de donar una volta per les falles, però no sols mirant les escenes: "Dar un paseo por las fallas para admirar la belleza de nuestras paisanas".
I el retaule acaba amb els obsequis que es faran als que se celebren la seua onomàstica per Sant Josep: "Finalmente, los regalos; en vispera de San José, ¡quién no regala, habiendo en Valencia tantos Pepes y tantas Pepas!"
La tercera i última notícia, anúncia l'ajornament de la cremà de la falla situada a la plaça de la Reina a l'endemà, 19 de març: "Los vecinos de la plaza de la Reina han acordado, por mayoría de votos, no prender fuego hoy y sí mañana, a la falla que representando una locomotora satírica, permítasenos la frase, estará colocada en dicha plaza".
I com si fora una premonició, la ressenya es completa d'aquesta manera: "El acuerdo debe ser aplaudido con entusiasmo por la gente joven, que aprovecha todas las ocasiones posibles para divertirse".
Allò que, en principi, es plantejava com una simple diversió va derivar, malhauradament, en tot un aldarull, a la plaça de la Reina, la nit de la cremà. Qui ho havia de dir!, el que portaria aquell acord democràtic de posposar la cremà de la falla.
Fonts documentals:
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
Allò que, en principi, es plantejava com una simple diversió va derivar, malhauradament, en tot un aldarull, a la plaça de la Reina, la nit de la cremà. Qui ho havia de dir!, el que portaria aquell acord democràtic de posposar la cremà de la falla.
Fonts documentals:
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica