diumenge, 5 de febrer del 2017

Costums i festes del mes de gener en "Lo Romancer valencià" (1888): Els Porrats (I)

En la roda de l’any festiu de la ciutat de València, a través de “Lo Romancer valencià”, ens topem en primer lloc amb el quadre poètic de les romeries festives, pels barris de la ciutat, dels populars Porrats

Com ens explica el versador, amb una certa mordacitat, encara no recuperats de les festes de Nadal ja estem amb el primer Porrat de Sant Antoni Abat, el barbut, acompanayat del porquet.

Estampa (s. XIX)


Se mór l’añ en Sant Silvestre
qu’el dú agarrat d’els cabells,
y en cara tens de Nadal
la casca dins de les dents,
ve Sant Antoni el barbut
casi acompanyat d’els Reis…
causa del primer porrat
en lo désat de Giner…
y así tens festa seguida
tot lo que queda de mes.

La gent s’aglomera pel pont dels Serrans cap al carrer de Morvedre per gaudir de la festa del sant a l’antic convent antonià i, com no, de la fira del Porrat.

Portal i pont dels Serrans (1892)

Y uns, per vore al nacoreta,
y altres, per vore al porquet,
cap al carrer de Molvedre
vá tot un ástol de gent,
tanta, qu’el pont de serrans
es a contíndrela estret;
tanta, que no hiá, á vegades,
qui puga pasar per ell.

I ja quasi sense parar, arriba la festa patronal de Sant Vicent de la Roda, amb el següent Porrat a la Roqueta, on arriba la gent des de molts llocs i per camins diversos.

Goigs (1888)

De Sant Antoni, als cinch dies,
ja està damunt Sant Vicent,
el que dihuen de La Róda,
que també vól lo mateix,
y espera en son llit de flórs
á que mude el avesper
de punt, y allá á la Roqueta
se dirijixca tot dret.
Y ¡rataplam!... tot lo mon
Pre ja camins diferents…

A caball entre gener i febrer, tot el món al barri de Russafa, amb un doble Porrat, el de Sant Valeri, a finals de gener, i el de Sant Blai, obrint el mes de febrer, seguint l’ordre del calendari, cosa que l’autor sembla transgredir, siga per ajustar i rematar el vers.

Goigs (s. XIX)

De Sant Vicent, á Ruçafa
per Sant Blay, y á póch después,
el Obispo Sant Valero
de qui segons se digué,
li varen tallar les cames
les bagases en cert temps,
per no voler ferli calses
ó no ferne un brot de res.

I al remat, vindrà el Porrat de Campanar, considerat pel versador com el millor de tots. Per això, es mereix una altra crònica, que ja donarem més endavant, durant el transcurs del mes de febrer.

Fonts documentals: