I com ja anunciaven, la culminació dels Porrats la trobem en la festa de la Mare de Déu de Campanar, el millor de tots els Porrats, segons apunta l'autor de "Lo romancer valencià", on el festeig entre nuvis formava part del guió galant i festiu, amb una certa condescència, encara que també tutelat des de la distància.
Del porrat de Sant Valero
ve el millor de tots aquells:
ve el porrat de Campanar,
com qui diu ¡"canet en ple"!
¡vinga bulla! ¡vinga festa!...
novia y novio, tots contents,
¡tireres com de formigues,
veus entre sendes i arbrets!...
¡ella tóba, fresca y roja,
Molta bullícia i gatzara es manifestava per tot arreu, sobre tot al voltant de les parades de les torrateres, les quals sempre es mostraven molt arreglades i enjoiades, provocant l'admiració dels veïns i visitants.
¡Tot es vida, animació!...
la image, así, es lo de menjs,
¡per totes parts torrateres
tentadores de lo mes!
¡qué bascolls y qué braons!
¡qué collars y que parells
de barquillos plens de pérles!
¡qué caragols tan lluents!
¡qué rodetes y qué galtes!...
desde allí, al cél de un botet.
Però, la gent tambe fruia de la vista de cadascuna de les parades, amb l'exposició ordenada dels seus productes, molt bé presentats i repartits. I cada torratera captava l'atenció dels possibles compradors, amb expressions cridaneres, afalagadores, quasi fent la gara-gara.
Taules llargues, en toballes
com les bólves de la neu,
sachs de torrat, prunes seques
y tot el conjunt aquell
de "orejones" y castanyes
armeles, y el montonet
d'avellanes, y la dóna
qu'et mira y diu ¿qué posem?...
I sense solució de continuitat, com en les festes de Nadal, segons analogia del cronista poètic, passem dels porrats al Carnestoltes -moltes voltes- i del Carnestoltes a la festa de les Falles, tota una successió festiva al calendari.
D'els porrats, á Carnistoltes...
de festa á festa, tardém,
com Nadal de Sant Esteve,
¡Rosejats per tot arreu!...
coleto y mans de ternera
y pilótes y algo mes...
¡casóles d'arrós al forn
que tenten á Lucifer!
y á les dos ó tres semanes
de tot asó, ¡Sant Juseph!
I arribarà la festa de les Falles que, segons el rimaire, haurà de tindre un tractament singular, ja que li otorga la categoria de festa grossa, ni més, ni menys.
Mes com esta festa, es festa
d'aquelles gróses, mereix
per lo llépola y lo alegre
qu'en punt apart la tractem;
conque així, prou de porrats,
y en les falles m'espereu.
Una festa de no dormir, gaudint dia i nit de les falles plantades i cremades, de la música de tabal i dolçaina i, com no, dels bunyols, llesques i bescuits.
Fonts documentals:
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital
Biblioteca Digital Hispánica
Fonts documentals:
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital
Biblioteca Digital Hispánica