 |
| 125 aniversari de la Batalla de Flors (1891-2016) |
LA PRIMERA BATALLA DE FLORS
Tres dies després de l'inici de la Fira, amb l'acte d'inaguració del monument al rei Jaume I, va tindre lloc la primera edició de l'anomenada Batalla de Flors, el 23 de juliol, promoguda per Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, acte que anava a convertir-se en el més simbòlic i referencial de la Fira de València, al llarg del temps.
La Batalla de Flors va tindre un gran impacte i ressó en la premsa de tot el país, amb un gran desplegament informatiu, qualificada com un gran esdeveniment i com una iniciativa molt brillant, que ja la premsa del moment va percebre com l'acte que acabaria sent el més emblemàtic de la Fira, tal com es pot llegir en l'exhaustiva crònica del diari "El Liberal", del 27 de juliol, signada pel prestigiòs escriptor i periodista Luís Morote: "La fiesta quedará como una de las bases obligadas de la feria y como cuadro necesario en función de gran espectáculo para los próximos veranos. El ensayo está hecho de un modo feliz y brillantísimo. Se luchaba con casi insuperables dificultades".
Una crònica extensa, en primera i segona pàgina, que destacava tota la magnitud i esplendor de la Batalla de Flors, tot i la pluja que va deslluir l'inici i part del desenvolupament de l'acte: "...la batalla de flores, fiesta que exige luz y sol, luchó con una tormenta y la venció. Desde las seis, hora en que debía comenzar la batalla, comenzó á llover en lluvia torrencial. El aguacero tuvo sus intermitencias y por un rato apareció el arco iris, y la batalla de flores se celebró".
De la Batalla de Flors, inspirada en la provençal de Niça, hem pogut rescatar un gravat del carruatge guanyador, publicat en el setmanari barcelonés "La Ilustración Ibérica", en la seua edició del 12 de setembre, on es destaca la "maestría de los valencianos en la ornamentación artística".
 |
| Carruatge guanyador (1891) |
I com a notícia de portada, apareix una columna informativa al diari "El Heraldo de Madrid", del 24 de juliol, que fa una gran lloança de la Batalla de Flors, amb la següent entrada: "Tratándose de flores y de Valencia, más que batalla puede llamarse la fiesta de ayer, en la hermosa ciudad del Turia, el triunfo de la flores". I col.locant a València com la primera ciutat espanyola que celebra un acte tan singular com la Batalla de Flors: "Valencia es la primera ciudad española donde se ha celebrado la culta y artística fiesta que se llama batalla de flores, y que ha dado tanta celebridad á Niza".
Altres ressenyes sobre la Batalla de Flors es van publicar, entre altres, als següents diaris: "La Época" (24 de juliol), amb una succinta ressenya; "La Iberia" (25 de juliol), on es pot consultar els premis otorgats, notícia igualment reproduïda al "Diario Oficial de Avisos" (26 de juliol) i, a més, "La Dinastía" (26 de juliol), amb un gran reportatge sobre l'espectacle, on es descriuen el carruatges que van participar i detalls de la seua ornamentació, l'acte d'adjudicació i entrega del premis, així com el gran ambient i l'assistència del públic, en una vesprada de tronada i pluja.
Menció especial mereix la crònica del diari de Palma de Mallorca "El Isleño", del 29 de juliol, extreta en la seua major part del diari "Las Provincias", que molt bé s'identifica com una de les fonts d'informació més rellevants de les notícies aparegudes, de forma més fragmentada, en alguns dels diaris abans mencionats.
Menció especial mereix la crònica del diari de Palma de Mallorca "El Isleño", del 29 de juliol, extreta en la seua major part del diari "Las Provincias", que molt bé s'identifica com una de les fonts d'informació més rellevants de les notícies aparegudes, de forma més fragmentada, en alguns dels diaris abans mencionats.
El carruatge guanyador corresponia, segons les cròniques, al Sr. Busutil (el regidor fusionista Juan Busutil Montón). El diari "La Dinastía" descriu el carruatge de la següent manera: "Era un gran carro triunfal, en forma de canastilla, revestida de flores, con cuatro caballos, dos negros y dos castaños, á la Daumont. El carro era bueno, pero mejor la tripulación: catorce hermosísimas jóvenes...", totes relacionades amb el seu nom, una per una.
Al diari "El Heraldo de Madrid" queda reflectida l'ornamentació floral del carruatge guanyador: "Era el carruaje un inmenso canastillo formado por dalias, y del que desbordaban las hortensias y otras flores".
Però la descripció més completa correspon a la crònica del mencionat Luís Morote al diari "El Liberal", que li va otorgar al carruatge un apel·latiu: "El coche de las chicas", amb el següent detall descriptiu: "Formaba un gran cesto de mimbres revestido de dalias rojas y blancas. En la parte superior llevaba una gran guirnalda de pequeñas florecillas, que partiendo del barandal del cesto terminaba en la parte inferior de este. Los muelles, ballestillas y arquetes, iban cubiertos por dalias blancas y las ruedas alternas de dalias rojas y blancas. El fondo del cesto iba vestido de rojo con almohadones circulares color hortensia". També queda descrita l'ornamentació de la part dels cavalls".
De la composició del jurat i dels guardons també podem saber a través de les cròniques dels diaris, a més del gran èxit que va obtindre el baró de Cortes, aclamat per un públic entusiasta i entregat, que no es va deixar abatre ni per la gran pluja caiguda.
I de la pròpia batalla es pot dir que es van llançar ramells de flors, però també flors soltes segons fa constar la crònica predita del diari "El Liberal": "El público que se agolpaba en el paseo, y por donde á duras penas abría calle la guardia civil, iba provisto de municiones, de flores sueltas y de bouquets, para arrojarlos a los coches. El público femenino que ocupaba las sillas y las tribunas de los pabellones , estaba también admirablemente provisto de flores".
I la batalla va tindre també els seus efectes, ja que es va produir algun incident, com el que queda reflectit als diaris "La Dinastía" i "El Isleño", respectivament, amb el següent relat: "Había cesado la lluvia, pero se había convertido la pista en un lodazal; el tiroteo continuó: parecía que eran inagotables las municiones; no cesaba el vuelo continuo de ramilletes por los aires. Sensible fué que se produjera alguna confusión: algunos mozalvetes recogían del suelo los bouquets y los volvían á echar a los coches: como estaban sucios de lodo, el resultado de estos obsequios era poco agradable. Lunar fué este que se procuró corregir: siete de los que abusaban de ese modo, fueron detenidos por orden del alcalde de la pista, señor Taroncher..."
Després de llegir les diverses cròniques, es pot concloure que no li va faltar de res a la primera edició de la Batalla de Flors: un gran ambient i expectació, la implicació de tota la societat valenciana, l'ornamentació exquisita dels carruatges, la confecció artística dels guardons, la pluja com a convidada inesperada i algun que altre incident circumstàncial.
Però, sobre tot, cal destacar la projecció que va obtindre la Batalla de Flors, més enllà de la ciutat de València, amb l'admiració de tot el món, fins i tot va generar un punt d'enveja en ciutats com Madrid, segons comentaris que es deixaven caure, com el que va aparèixer al diari "El Heraldo de Madrid": "La aristocracia valenciana ha hecho mucho más que la madrileña: aqui se ha iniciado dos ó tres veces el proyecto; pero después de discutir mucho no se ha realizado, y allí se ha llevado á cabo de un modo notable en cuanto se ha expuesto la idea".
Tot un èxit aquella primera Batalla de Flors a la ciutat de València, que anava a perdurar i transformar-se amb el pas dels anys i de cada època, fins l'actualitat. I que tanca, sempre amb brillantor, cada edició de la Fira de Juliol, històricament la Gran Fira de València.
Fonts documentals:
Viquipèdia - L'Enciclopèdia lliure
Però la descripció més completa correspon a la crònica del mencionat Luís Morote al diari "El Liberal", que li va otorgar al carruatge un apel·latiu: "El coche de las chicas", amb el següent detall descriptiu: "Formaba un gran cesto de mimbres revestido de dalias rojas y blancas. En la parte superior llevaba una gran guirnalda de pequeñas florecillas, que partiendo del barandal del cesto terminaba en la parte inferior de este. Los muelles, ballestillas y arquetes, iban cubiertos por dalias blancas y las ruedas alternas de dalias rojas y blancas. El fondo del cesto iba vestido de rojo con almohadones circulares color hortensia". També queda descrita l'ornamentació de la part dels cavalls".
De la composició del jurat i dels guardons també podem saber a través de les cròniques dels diaris, a més del gran èxit que va obtindre el baró de Cortes, aclamat per un públic entusiasta i entregat, que no es va deixar abatre ni per la gran pluja caiguda.
I de la pròpia batalla es pot dir que es van llançar ramells de flors, però també flors soltes segons fa constar la crònica predita del diari "El Liberal": "El público que se agolpaba en el paseo, y por donde á duras penas abría calle la guardia civil, iba provisto de municiones, de flores sueltas y de bouquets, para arrojarlos a los coches. El público femenino que ocupaba las sillas y las tribunas de los pabellones , estaba también admirablemente provisto de flores".
I la batalla va tindre també els seus efectes, ja que es va produir algun incident, com el que queda reflectit als diaris "La Dinastía" i "El Isleño", respectivament, amb el següent relat: "Había cesado la lluvia, pero se había convertido la pista en un lodazal; el tiroteo continuó: parecía que eran inagotables las municiones; no cesaba el vuelo continuo de ramilletes por los aires. Sensible fué que se produjera alguna confusión: algunos mozalvetes recogían del suelo los bouquets y los volvían á echar a los coches: como estaban sucios de lodo, el resultado de estos obsequios era poco agradable. Lunar fué este que se procuró corregir: siete de los que abusaban de ese modo, fueron detenidos por orden del alcalde de la pista, señor Taroncher..."
Després de llegir les diverses cròniques, es pot concloure que no li va faltar de res a la primera edició de la Batalla de Flors: un gran ambient i expectació, la implicació de tota la societat valenciana, l'ornamentació exquisita dels carruatges, la confecció artística dels guardons, la pluja com a convidada inesperada i algun que altre incident circumstàncial.
Però, sobre tot, cal destacar la projecció que va obtindre la Batalla de Flors, més enllà de la ciutat de València, amb l'admiració de tot el món, fins i tot va generar un punt d'enveja en ciutats com Madrid, segons comentaris que es deixaven caure, com el que va aparèixer al diari "El Heraldo de Madrid": "La aristocracia valenciana ha hecho mucho más que la madrileña: aqui se ha iniciado dos ó tres veces el proyecto; pero después de discutir mucho no se ha realizado, y allí se ha llevado á cabo de un modo notable en cuanto se ha expuesto la idea".
Tot un èxit aquella primera Batalla de Flors a la ciutat de València, que anava a perdurar i transformar-se amb el pas dels anys i de cada època, fins l'actualitat. I que tanca, sempre amb brillantor, cada edició de la Fira de Juliol, històricament la Gran Fira de València.
Fonts documentals:
Viquipèdia - L'Enciclopèdia lliure