Després dels Porrats i el Carnestoltes, donem entrada a la celebració de les Falles, la festa de Sant Josep, segons anuncia el versador en "Lo romancer valencià", amb l'arribada del 18 de març.
Valencia dihuit de Març:
seguint lo meu Romancer
entra huí en turno en les festes
Ja estem en Falles, clar que sí, celebrada entre el 18 i 19 de març a finals del segle XIX, on la plantà dels cadafals es feia el dia 18 de bon matí, per ser cremats al capvespre, quan ja s'havia fet de nit, quasi en un tres i no res, encara que alguna falla passava a cremar-se l'endemà, dia de Sant Josep.
Apenes les grans finestres
de la llum mos obri el cel,
el dihuit de Març qu'es vespra
del General d'els fusters,
per plaçes y carrerons
corre á bandades la gent
buscant en diferents punts
les falles de Sant Juseph.
I en el romanç trobem, l'ús del terme "fallero", encara no massa utilitzat, però que ja anava fen-se més habitual en les cròniques sobre les Falles.
La nit del désat al dihuit
ja no han dormit casi jens
els falleros que ocupats
en lo que saben vostés,
se la pasen toledana
treballant de fórt y ferm,
oferint la capital
del sol al primer destell,
nou aspecte y nova vida
de efecte molt sorprendent.
La cremà de la falla es converteix en tot un ritual del foc, els carrers i les places abarrotades de gent, un ambient gatzarós, amb molta gaubança i bullícia.
Ve la nit... ¡foch á la falla!
alló es un infern de gent
els balcons tots atestats
de jovens, velles y vells.
Baixa el dragó á pegar foch
ó la barca de cuets
que tirants jispes inflama
lo que fa el auto de fé.
¡Que jillits! que carcallades!
cuant cahuen aquells pobrets
peleles tots socarrats
qu'en mils vegades sol ser...
Però no tot és la falla, el seu cadafal i ninots, botar foc i fer autos de fe, també es celebren les onomàstiques dels Pepes i les Pepiques. I, per tot arreu, et trobes les bunyoleries i sucreries, assortides de bunyols, llesques en ous, coques i pastissos. Això es mereix un capítol a banda.
Fonts documentals: