dimecres, 12 d’abril del 2017

Costums i festes del mes de març en "Lo Romancer valencià" (1888): Les Falles (II)

Com ja es va avançar, en la festa de les Falles de Sant Josep, no tot és el cadafal de la falla, amb els ninots i la posada en escena, també tenia un gran predicament entre el poble la celebració de les onomàstiques dels Pepes i les Pepiques, el dia del patró dels fusters.


Bunyoleria (Iris, 30/03/1901)

I, seguint allò reflectit en "Lo romancer valencià", per allà on anaves, places i carrers, et trobaves un fum de bunyoleries, mai millor dit, guarnides amb branques de llorer, l'establiment més típic en dies de Falles, encara avui en dia, però amb un muntatge molt diferent. 

Desde molt llunt, en cent punts
veus grans rames de llorer
plenes de bunyols qu'et dihuen
ahóns els tens en sucre i mel
calents y apunt, esperant
donartels barata cuens.
Docentes bunyoleríes
es fácil que hiaja o més, 
que desde molt de matí
no paren ni poch ni jens
de despajar llibrellades
de bunyols grans y jiquets,
y es tal l'aglomeració
de llépols,que alló pareix
casa de fum y menjusa
convertida en un infern.

Ara bé, en aquella època de finals de segle, les pastisseries i les sucreries també formaven part del singular paisatge faller, on es congregaven els més llaminers o llépols, amb un anar i vindre d'encàrrecs de tot tipus de dolços, per aquí i per allà, fen-li la competència als bunyols, les llesques amb ous.

Les sucreries reblides
de tortades y demés,
qu'ésta és festa qu'els golosos
ballen de goig en un peu;
per pobret qu'el pobret siga
te per lo menjs pastisets...
Llesques en ous estos díes
ne trobes per tot arreu,
pues sense bunyols y llesques
Sant Juseph no se compren,
y á tal punt els llepolons
se obsequien fins y contents,
que per ahon te jires te trobes
de Valencia en los carrers
mandaderos en bandejes;
dònes en plats con llibrells!...

Al voltant de la festivitat de Sant Josep, es viuen dos dies de folgança i sarau, segons es despren del que diu el versador, bellugant la gent entre falles, bunyoleries i sucreries, sense parar, nit i dia, amb molt de rebombori.

Asó es la vespra y el día
del dichoso San José,
díes en que no es treballa
en Valencia poch ni jens,
pues entre Peps y Pepiques
se calcula per lo menjs
que son de sinch á sis mil
els que Valencia conté.


I la festa de les Falles de Sant Josep donarà pas, més promte o més tard, a la celebració de la Setmana Santa i, sobre tot, de la Pasqua, amb més sarau i gaubança en aquells berenars vora riu o a l'horta. Això si, els llépols, sense cap problema, canviaran els bunyols per la mona de Pasqua i a fer rogles.

Fonts documentals: