Amb la cremà de les Falles i les cendres arreplegades, més prompte o més tard segons l'any, arriba la sèrie festiva de la Pasqua i de Sant Vicent Ferrer, amb els seus Altars, a la ciutat de València, impregnada de l'esclat de la primavera tal i com es lloança en "Lo romancer valencià", una simfonia de colors i aromes que envolten paratges de l'horta, indrets, parcs i carrers.
Entra en Març la primavera,
Donant lo darrer suspir
L'ivern, que trist y plujós
Al seu reinat dona fí;
Casi de colp la natura
O com per májich henjís,
Espléndida en noves gales
Tot'á un temps se revestix!..
Monte y prat, hortes y valls,
Sendes, árbres y jardins,
S'omplin de fulles y flors,
Y el taronjer y el jesmil,
Unintse á la rosa fina
Y al rich clavell carmesí,
Fan qu'el espay de perfums
Se plene tots los matins.
I com de la festa és la vespra, la celebració dominical de la Pasqua s'avança un dia abans, al dissabte, amb el toc a Glòria, l'anunci de la Resurrecció, quan les campanes de la Seu i de les parròquies de la ciutat proclamen l'arribada del temps pasqual.
En aquella època, els dies de Pasqua a València es viuen com el temps de l'exultació, del goig i la gaubança, del comboi i la jocunditat, on la Mona de Pasqua és algo més que un berenar, es converteix en tot un ritual de la celebració familiar i grupal a l'aire lliure, el reencontre amb la natura i la part recòndita de la infància, celebració joiosa del canvi estacional.
 |
| El llit del Túria |
Desde que toquen á Gloria,
Tot lo mon s'apersibix
De que arribat el moment
De poderse divertir.
Entre mig de l'algaçara
Entren el preparatius
Que du la clásica Mona.
Segons costum de lo antich.
¡Pascua y les mones! ¿quí deixa?
Siga pobre ó siga rich.
De anar en les tres vesprades
A menjar la mona al riu?
Tot lo mon!; uns en tartanes,
¡Altres en coches lluits.
¡Burjasot, l'horta y Godella
Peguen casi un esclafit...
En cistelles y en cabaços
Les fabes y els ous bollits;
Taronjes y llonganiçes,
Pa socarrat y pernil,
Lletugues y salchichó
Formaje y botes de vi...
En un ambient molt festiu, la gent s'escampa per tot arreu durant tres dies, la xicalla amb les milotxes enlairades, els ous esclafats en els fronts, tot el món jugant, berenant, ballant i cantant, amb fruïció i complaença, no obstant la folgança pot convertir-se en excés.
-¡El riu es un formiguer
Ahón s'ajunten mils y mils!...
En l'horta, als tres pasos, rogle;
Colmenes son los molins
De Nou-moles, Venti-villa...
Aon mentrimentes el jichs
Empinen els cajirulos
Juen els grans á la piu...
(...)
Tot lo mon se divertix...
Menjen y corre la bota
Qu'es un gust: bon apetit!
A mija vela se posen
Casi tots, com se sol dir...
¡Y els ous li esclafa en lo front
Pepa á Sento y Rita á Lluis!
(...)
No falta á qui se l'empuja
La sanch al cap rebullint
Y te que dormir la mona
En Serrans ó cau ferit;
Mes fora de tals disguts,
Que son escasos per fí,
Valencia en estos tres dies
No te igual en atractius.
(...)
No falta á qui se l'empuja
La sanch al cap rebullint
Y te que dormir la mona
En Serrans ó cau ferit;
Mes fora de tals disguts,
Que son escasos per fí,
Valencia en estos tres dies
No te igual en atractius.
I quasi sense temps de recuperar-se dels tres dies de Pasqua, seguint la roda festiva, el cap de setmana següent, amb l'arribada de la festa patronal de Sant Vicent Ferrer, la gent se mudarà tota guapa per passejar-se d'aquí cap allà, d'uns altars a uns altres, de la plaça del Tossal a la del Mercat, o pel carrer del Mar, on la representació dels Miracles atraurà un gran afluència de públic de totes les classes socials.
Fonts documentals:
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital
Fonts documentals:
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital