La Festa del Corpus, encara que celebració de l'orbe catòlic, estesa per tot arreu, no deixa d'incloure's entre les festes valencianes més peculiars. Així es justifica en la Guia Diamante (1898) la seua incorporació en la secció de costums populars, donada la seua singularitat: "...reune circunstancias tan originales en nuestra ciudad y tiene un sabor tan antiguo las ceremonias de que va acompañada, que bien merece una descripción."
La succinta descripció de la festa, s'inicia amb l'explicació del trasllat de les Roques cap a la plaça de la Constitució (l'actual plaça de la Verge), a la matinada: "El dia anterior al de la festividad, en las primeras horas de la madrugada se sacan a la plaza de la Constitución les Ròques, pesados carromatos que cuentan cerca de tres siglos de existencia, adornados con estatuas pintadas que representan pasajes bíblicos y religiosos, tales como el Paraíso terrenal, el triunfo de San Miguel sobre Luzbel, etc., etc."
 |
| Porta dels Apòstol: Eixida de la processó |
A finals del segle XIX, eren set Roques les que hi havien, les sis històriques (La Diablera, Sant Miquel, La Fe, Sant Vicent Ferrer, la Puríssima i la Santíssima Trinitat), a més de la Roca València, construïda a propòsit per a les IV festes centenàries en honor a Sant Vicent Ferrer (1855), per la seua canonització, incorporada a la festa del Corpus l'any següent.
L'any 1900, dos anys després de l'edició de la Guia Diamante, s'afegiria una nova Roca, anomenada La Fama, provinent d'una cavalcada de la Fira de València, donació de la Societat Lo Rat Penat i del Cercle de Belles Arts a la ciutat.
A continuació, podem recrear-nos amb el recorregut que feien les Roques, el dia de la festa, abans de la processó, on es llançaven llepolies i ramells de flors, com si fora una cavalcada, descrit de manera pintoresca: "Los pesados carros van arrastrados por tiros de mulas vistosamente engalanadas, propiedad de los molineros que se disputan la supremacia en lucir buen ganado y guiar la Ròca el dia de la fiesta en que éstas salen algunas horas antes que la procesión, y que recorren las calles de la carrera arrojando, los que en ella van, gran profusión de dulces y ramilletes á los balcones donde está bien representado el sexo bello."
En un altre paràgraf, es passa a ressenyar la cavalcada del Convit, dels Cavallets o la Degolla, tal com es feia en aquella època: "El dia anterior al de la fiesta también recorre las calles una cabalgata compuesta de los Misterios, ó sea niños que representan pasajes de la Biblia; les dansetes, cuadrillas de muchachos vestidos con trajes de varias provincias españolas que danzan al son de la dulzaina y el tamboril; las bandera de los gremios y oficios, y la popular y tradicional Degòlla, comparsa de hombres coronados de hojas, que en ciertos puntos de la carrera enarbolan unos pedazos de pergamino arrollado y vapulean al público, con gran algazara de todos."
De la processó, sols es fa referència dels nanos i gegants, a més d'algunes figures bíbliques i, de manera implícita, dels Cirialots: "En la procesión figura enanos y gigantes que representan en sus trajes las diversas partes del mundo; algunas figuras bíblicas como Noé, Josué, Judit, Ester, etc., y un gran número de representaciones del Apocalipsis."
Com a remat, es tanca amb un comentari final sucós, el qual posa en relleu, de nou, el caràcter original de la festa, arrelada en la tradició festiva valenciana, però que alhora podia perjudicar la solemnitat de la part religiosa de la festa: "Las fiestas del Corpus en Valencia son muy originales, debiéndose esto al espíritu tradicional, y bien puede asegurarse que esa misma originalidad perjudica un tanto á la seriedad propia de los actos religiosos."
Segurament, aqueix caràcter tan singular de la que va ser la Festa Grossa de la ciutat de València haja propiciat la seua perdurabilitat al llarg del temps, amb més o menys esplendor.
Fonts d'informació: