En arribar el mes de juny del "Calendario Pintoresco", l'estampa gràfica representada correspon a una de les institucions més venerables de la nostra ciutat i de l'horta que l'envolta: el mil·lenari Tribunal de les Aigües.
 |
| Mes de juny |
La resta de personatges que forma part de l'escenificació, llauradors de l'horta, alguns d'ells amb saragüells, espardenyes i mocador al cap, altres amb barret, es troben tots drets i en actitud d'interlocució mútua, amb moviments gestuals de braços i mans que expressen, segurament, negociació i transvasament d'informació.
El fet d'inserir la representació del Tribunal de les Aigües en la seqüència del mesos del calendari, es pot deure al fet que esta institució secular haja format part de l'imaginari col·lectiu del Cap i Casal, generacions i generacions, amb la seua cita ineludible i periòdica tots el dijous no festius, al migdia, sota la porta dels Apòstols de la seu valenciana.
Dels personatges plasmats, la figura preeminent del síndic del Tribunal de les Aigües queda reflectida en l'obra coetània al calendari "Los valencianos pintados por sí mismos" (1859), com un dels tipus valencians que formen part d'un elenc prototípic, mitjançant un retrat biogràgic i figurat d'un dels síndics, escrit de manera narrativa i retòrica pel cronista de la ciutat de València, l'insigne escriptor Vicente Boix.
 |
| Síndic del Tribunal de les Aigües |
El cronista posa en valor el prestigi que posseeix la figura del síndic: "El prestigio de nuestro mandatario, durante su cargo y después de cumplido éste, tiene algo de patriarcal; impone sin terror, manda sin inspirar recelo, ni odio; es eslimado por lo que representa, porque lleva impreso una especie de sacerdocio, venerable por la antigüedad y la santidad de sus funciones".
En altres publicacions singulars d'aquells anys, hi trobem referències sobre el Tribunal de les Aigües, com en el "Manual de Forasteros en Valencia" (1859), una guia sobre la ciutat de València, amb una ressenya sobre les seues característiques i funcionamnet, sota el títol "Tribunal de Acequieros", denominació també utilitzada per a referir-se a la popular institució.
També apareixen ressenyes en els llibres de viatges, com en "Recuerdos de un viaje por España" (1863), tom segon, molt pròxim en el temps de publicació del "Calendario Pintoresco", on podem llegir el següent: "Sobre todo es pasmosa la economía y distribución de las aguas de riego, que provienen de las grandes acequias, que en número de ocho construyeron los moros en el siglo X. Para entender en los negocios relativos al riego, existe un tribunal llamado de Aguas, compuesto de síndicos que nombran los pueblos, y que se reunen, por una antigua costumbre, todos los jueves á la puerta de la Catedral".
I per la porta gòtica de la Seu, l'anomenada dels Apòstols, l'espai de reunió del Tribunal de les Aigües, ix cada any la processó del Corpus. Com es pot comprovar en la fulla del mes de juny, la festa del Corpus de 1860 va caure el dijous 7 de juny, on queda assenyalada la processó general (Proces gener).
En aquells anys la festa del Corpus i, en concret, la processó general ja no manifestava l'esplendor i magnificència d'èpoques pretèrites fins les primeres dècades del segle XIX, abans de les desamortizacions, amb la supressió dels ordes religiosos, a més del declivi de les corporacions gremials, estaments que formaven part del seguici processional i que ja havien deixat de participar, substituïts per altres organitzacions i institucions eclesiàstiques.
No obstant això, el ressó de la festa del Corpus de València encara es projectava en diferents mitjans de comunicació (diaris, revistes il·lustrades o setmanaris). I com a mostra, precisament de l'any 1860, hi trobem una descripció detallada sobre la processó general tal com s'organitzava en aquells anys, a més dels altres actes festius, en el diari de Còrdova "La Alborada", en la seua edició del 6 de juny, vespra de la solemnitat d'aquell any, publicada en portada sense signatura, en concret en les pàgines 1 i 2 del diari, exponent de la significació que suposava la Festa Grossa més enllà del Cap i Casal i els seus voltants.
Bivaldi