En la fulla corresponent al mes de maig del "Calendario Pintoresco" anem a trobar-nos amb l'escenificació de l'afamada i tradicional fira de l'escuraeta, que en l'actualitat s'estén des de la festa de la Mare de Déu del Desemparats fins a la solemnitat del Corpus Christi, la festa grossa.
 |
| Mes de maig |
No només durant la fireta de l'Ascensió es muntaven parades, també durant la resta de l'any era habitual que estigueren instal·lades al costat de la porta dels Apòstols, com apareix i es pot apreciar en gravats i fotografies del segle XIX.
 |
| Porta dels Apòstols: Parades (gravat) |
L'estampa cobra vida amb la gent que s'arremolina al voltant dels llocs de venda i també per les que formen rogle amb les salutacions i les converses que es deriven. Podem imaginar que és un dia festiu per la vestimenta que porten, ells amb barrets i elles amb la mantellina.
 |
| Porta dels Apòstols: Parades (foto) |
En primer pla de l'escena podem identificar la ineludible representació de la xicalla, amb cinc xiquets, tres d'ells amb la que es podria dir que és una criada, agafant de la mà a una xiqueta que porta un cércol per a jugar. I un dels dos xiquets porta una espasa que podria ser de fusta o de llanda encarat cap a l'altra xiqueta. Estos joguets s'haurien adquirit en algunes de les parades del mercat o fira.
Una tercera xiqueta va de la mà del seu pare i assenyala amb el braç estés una de les parades, la dels atuells col·locats en terra, que es troba a la dreta de la imatge, on el venedor li mostra a un altre xiquet una campaneta, el qual posa el ditet en el batall per a fer-la sonar.
Estarìem parlant de l'entranyable "campaneta de la Mare de Déu", l'objecte de venda més representatiu de l'escuraeta al llarg del temps i que no podia faltar en cap casa, sobretot si hi havien infants, donant compliment de la dita popular del "tio de les cantelleretes": "Ploreu, xiquets, ploreu, que campanetes tindreu".
En aquella època, la fira de l'escuraeta era més coneguda amb el nom de la Fira de l'Ascensió, perquè al voltant d'aquesta festivitat, celebrada en dijous, es culminava aquest mercat d'atifells, vaixelles, llibrells, gerres i joguets, tal com es llig en els versets que expliquen la il·lustració.
Aqueixa denominació de la fira, segurament va perdurar durant el segle XIX, com es pot veure en l'obra costumista "Tabalet y donsayna" (1878), coordinada per l'il·lustre escriptor valencianista Constantí Llombart, on apareix entre les festes i costums versades, el que es dedica a la Fira de l'Ascensió: "Mes ¿per qué s'òu en la plasa / De la Seu, tan gran murmull? / Es qu'allí acampa la fira, / Com es ya antiga costum, / Y hómens, dònes y chiquetes, / Y chiquets, van á aquell punt".
L'any 1860, la festa de la Mare de Déu es va celebrar el 13 de maig, al ser el segon diumenge del mes, amb processó general, segons queda remarcat en el calendari. I la festa de l'Ascensió, va caure el 17 de maig, just quaranta dies després del diumenge de Pasqua.