A Rafa Vallés Sinisterra, fill del Cabanyal
L'estampa plasmada corresponent al mes de juliol del "Calendario Pintoresco" ens mostra una escena molt refrescant d'una de les platjes de València, amb un grup de gent que es congrega vora mar.
 |
| Mes de juliol |
Amb l'arribada del mes de juliol, el calor ja va apretant i la gent busca aliviar el rigor de les altes temperatures acostan-se a les platjes del Cabanyal i el Grau, tal com es pot llegir en els versets que tracten d'explicar amb humor, no exempt d'ironia, el gravat representat.
En l'escena dibuixada, més en primer pla, trobem un grup de gent fent rogles, amb majoria de dones vestides, curiosament, a la moda del mirinyac, una d'elles a la dreta amb parasol. Una altra dona es veu banyant-se els peus i per darrere altres en actitud d'abocar-se cap la mar. També apareix una filera de casetes per a canviar-se i més al fons del gravat s'aprecien alguns vaixells, amb el velam estés.
La premsa de l'època, fins i tot més enllà dels diaris locals, es feia ressó, amb l'arribada del mes de juliol, del desplaçament de la gent a les platjes del Cabanyal, del Canyamelar i del Grau, des de la ciutat de València i d'altres punts geogràfics.
De l'any 1859, rescatem la ressenya que fa el diari de Madrid "La Época", en la seua edició del 2 de juliol: "La afluencia de bañistas en el Cabañal de Valencia promete ser grande, según el número de familias de la corte y de otros puntos del interior que se disponen á pasar en aquellas poéticas playas la estacion del calor. Mucho contribuye á esta la facilidad que para verificar estas escursiones veraniegas ofrece el ferro-carril".
En la revista il·lustrada "El Mundo Pintoresco", en l'edició del 10 de juliol, es fa una crònica més detallada en la secció "Boletín de noticias": "El fuerte calor que se deja sentir este año en Valencia, hace que algunas familias hayan adelantado la época de emprender las escursiones veraniegas de ordenanza, que, como es sabido, no suelen comenzar en aquella ciudad hasta mediados del presente mes, especialmente para nuestras playas del Cabañal y del Cañamelar".
La crònica continua amb l'arribada de famílies a vora mar, però també a altres llocs per a passar l'estiu: "Estos días ya han tomado posesión algunas familias de la deliciosa estancia que ofrece la orilla del mar en los meses de julio y agosto; y otras, por variar, han sentado sus reales en algunos de los pintorescos pueblecillos que llenan aquella vega".
Fins i tot, es posaven a la venda cases del Cabanyal, segons podem veure en el "Diario Oficial de Avisos de Madrid", edició del 5 de juliol, amb l'encapçalament com anunci "Casas de recreo i otras fincas": "Hay de venta varias casas de recreo inmediatas á la corte, y otras en el Cabañal de Valencia. Se compran, venden y cambian casas, solares y haciendas".
Altres cròniques i ressenyes hi trobem durant el transcurs de l'estiu, corresponents al mes d'agost, com la publicada en el diari madrileny "La Discusión", del 6 d'agost, transcripció d'una crònica del diari "El Valenciano", amb aquesta entrada: "Leemos en El Valenciano: "Las playas de Cabañal ofrecen á la caida de la tarde un cuadro animadísimo. Multitud de famílias de esta ciudad se sitúan formando corro sobre la mullida arena y apuran sus meriendas, mientras las frescas brisas del Mediterráneo las acarician con su suave aliento". Per contra, les nits ja no són com en altres temps, molt animades amb balls i concets, recordant, amb una certa anyorança, al famós Miguel Preciado i la societat del Globo.
A les acaballes del mes d'agost, el diari "La Época", del 22 d'agost, va publicar una detallada crònica, transcrita de "El Diario Mercantil" de València, sobre l'aspecte que presentaven les platges en la vesprada i nit de l'ultim diumenge. I posant en relleu l'animada concurrència: "El domingo fue grande la animacion que reinó en toda la playa, y mayor también la concurrencia que se notaba en el referido paseo".
L'estiu de 1860, any de publicació del Calendari pintoresc, la situació va ser molt diferent, ja que s'havia donat un brot epidèmic de còlera a València i, alhora, es va suscitar una gran polèmica sobre l'abast i l'extensió de l'epidèmia, ja que s'entrecreuaren informes sanitaris contradictoris, segons d'on s'emeteren.
Aquesta situació problemàtica, va provocar el retraïment de la gent a passar l'estiu a les platges de València, tal com va quedar reflectir en la premsa, com en el diari "El Pensamiento Español", del 14 d'agost, exposat d'una manera emfàtica: "¿Qué hemos de decir? Diremos primeramente, que nos alegraremos mucho de que las gentes acudan á bañarse en el Cabañal, cuando ya no se presente caso alguno de cólera y hayan trascurrido algunos días para seguridad mayor. Ningún bien nos resulta, ántes mucho pesar, de lo que en Valencia está sucediendo, y ardientemente deseamos que se pueda cantar el Te-Deum, pero más sentiríamos que por favorecer intereses de una empresa y de unas cuantas personas que en este tiempo se dedican á hospedar bañistas y á conducirlos al mar, se vieran afligidas por el azote otras poblaciones y se renunciara para en adelante á toda precaución sanitaria de valer".
Tot això plasmat en aquell diari del vuicents, no sona molt diferent al que passa, actualment, amb la pandèmia que hem patit en aquest temps.
Bivaldi