Les estampes corresponents als mesos de setembre i d'octubre en el "Calendario Pintoresco" queden lligades al calendari agrícola, amb la collita de l'arrós i la verema, respectivament.
El mes de setembre està il·lustrat amb un escena de la collita de l'arròs, on podem veure, al fons de la imatge, el que pot representar, molt difús, el llac de l'Albufera i un arrossar amb dos llauradors que estan en el moment de la sega amb la corbella en mà.
 |
| Mes de setembre |
En segon terme, sobre una esplanada, es veu un altre camperol que porta un sac d'arròs al muscle, el qual s'acosta a la part de darrere d'un carro descobert, amb el cavall davant ben aparellat, per a depositar-lo junt als altres sacs ja col·locats en el seu lloc.
I en primer pla de l'escena, apareix un quart llaurador, el qual porta entre les mans un cabàs sembla fet d'espart. A la dreta de la imatge, es veu en terra un grapat de garbes amb el feix d'espigues d'arròs segades i, a més, lligades, així com una gran botija.
Les figures dels llauradors van amb la roba pròpia de treball al camp: la camisa i els saragüells, porten barrets d'ala àmplia i espardenyes de careta, segons es pot distingir millor en el llaurador situat en prime pla del gravat.
Els versets sota la imatge, amb una certa sornegueria per a la gent del poble de Sueca, posen l'ènfasi en les ganàncies econòmiques a partir de la collita de l'arròs que es poden derivar del conflicte bèl·lic amb el Marroc, amb un pujada dels preus per la demanda d'un producte bàsic i necessari per tal de garantir el subministrament en uns temps de possibles desabastiments.
Pel que fa al mes d'octubre, la imatge representada és sobre la verema, amb una escenificació semblant amb la descrita de la collita del arrós, però amb la presència de dos dones i tres hòmens. Al fons de l'escena es veu la vinya que s'esten al primer pla de la imatge a la dreta i on podem veure un veremador, situat d'esquenes, preparant el tall del raïm amb la corbella.
 |
| Mes d'octubre |
En el centre de la imatge, en un segon terme, es veu una parella de dona i home mirant-se, ella amb un bell raïm en la seua mà esquerra i ell amb un cabàs entre les mans ple de raïm. Davant, dipositat en terra, apareix un altre cabàs, més gran, també ple del raïm collit.
I a l'esquerra del gravat, en primer pla, queda representada l'altra parella de dona i home, ella portant en el davantal un grapat de raïm i ell agafant amb les mans un gran cistell ple i a punt de desbordar de raïm, girat el cap i amb la seua mirada dirigida cap a l'altra parella anterior.
En aquesta imatge, els hòmens també apareixen vestits amb la camisa i els saragüells, els barrets d'ala àmplia i les espardenyes de careta. Les dones van vestides, clar està, de llauradores, destacant les manteletes i el davantal sobre la falda i amb el cabell lligat amb tres monyos.
Quant als versets que conformen la il·lustració, també fan referència als temps de conflicte i patiment que s'estaven passant en aquells anys. I que no faltara un bon glopet de vi.
El calendari agrari, en certa mesura, ha marcat la configuració del calendari festiu fins la modernitat, seguint la succesió dels cicles estacionals, amb l'alternància dels períodes de conreu i de collita com a ocupacions més rellevants i per a donar pas al temps reparador i, alhora, transgressiu de la celebració festiva.
Bivaldi