L'esplendor ornamental i de llum de la plaça de la Seu va tindre la seua correspondència amb la magnificiència de les celebracions festives en honor i veneració de la Mare de Déu dels Desemparats, del 7 i 8 de maig.
Els actes festius marians quedaren fidelment reflectits en els diaris valencians, però també ens varen fer ressó alguns diaris madrilenys, alguns d'inspiració catòlica, com "La Unión", que ja va donar constància de la contribució a la festa del Marqués de Campo, i també "La Ilustración Católica".
La crònica que sobre les celebracions conté el diari "La Unión", en la seua edició de l'11 de maig, s'inicia posant l'ènfasi amb la gran afluència de gent, molt més que en altres anys: "Extraordinaria importancia han revestido este año las fiestas que el católico pueblo valenciano ha consagrado á su excelsa patrona la Santísima Virgen de los Desamparados. Tal ha sido la aglomeración de viajeros que de los pueblos comarcanos ha acudido á la hermosa ciudad del Turia, que no recuerda concurrencia tan excesiva en años anteriores".
 |
| La Unión (11/05/1887) |
Per la seua part, el diari "La Ilustración Católica", en la seua edició del 15 de maig, inicia la seua crònica posant de relleu l'enlluernament de la festa i narrant de seguida els primers actes de celebració: "Las fiestas de la Patrona de Valencia han sido por todo extremo brillantes, según la prensa de aquella capital. Comenzaron el domingo con la misa de madrugada que se celebró en la capilla en donde se venera la imagen principal de Nuestra Señora de los Desamaparados".
 |
| La Ilustración Católica (15/05/1887) |
Llegint les dos cròniques de premsa, podem saber de tots els actes que es varen celebrar. En primer lloc, la vespra de la festa ("si por las vísperas se conocen los santos, como dice un adagio castellano", segons un dels diaris), va tindre lloc un concert o serenata nocturna a la plaça de la Seu, per part de la guarnició o banda militar.
Posteriorment, a les quatre de la matinada es va descobrir, amb els acords de la Marxa Reial, l'imatge de la Mare de Déu, davant d'un fum de gent entusiasmada. Tot seguit, misses cantades successives, amb la participació combinada dels músics de la Brigada de Bombers i l'orgue de la Capella.
I de la plaça de la Seu a l'Albereda, ja que a les set del matí, segons un diari, o bé a les huit, segons l'altre, tindria lloc una missa de campanya, amb la presència de la màxima autoritat militar de la guarnició.
Cap a les nou i mitja, el trasllat de la imatge a la Seo, que va ser col.locada sobre un tron a l'altar major. L'eixida de la Mare de Déu de la sea Capella va ser rebuda amb tot l'entusiame del poble: "Al salir del templo la patrona de Valencia, el pueblo prorrumpió en vítores de entusiamo y de júbilo, formando un bellísimo é indescriptible cuadro los acordes de la música y las campanas todas de la ciudad echadas al vuelo".
 |
| Verge dels Desemparats (Estampa, s. XIX) |
Sobre la Missa cantada, de mig pontifical, presidida per part del Cardenal Monescillo, arquerbisbe de València, també és donen prou detalls, com la interpretació de la composició musical del mestre Guzmán i l'homilia a càrrec del prevere Nicolás David, entre altres informacions.
Ja de vesprada, la processó general pel seu itinerari de costum, que va eixir cap a les sis, amb la participació de corporacions, entitats i institucions, entre altres els gremis amb les seues antigues ensenyes o els xiquets asilats dels establiments de caritat. A més, les diverses autoritats civils i militars.
I com a colofó, finalitzaren els actes tal i com es varen iniciar, amb una sereneta musical, esta vegada per part de les agrupacions musicals dels Bombers i de la Beneficència.
Una festa i unes celebracions que es projecten en el nostre "imaginari col.lectiu", matenint actualment un ritual festiu prou semblant, sobre tot, en els seues actes més essencials i simbòlics.