Amb el canvi estacional, de l'estiu cap a la tardor, ens trobem quasi de sobte amb la gran festa cívica i popular del Nou d'Octubre, data commemorativa de l'entrada del Rei En Jaume a València. En la "Guia Diamante" (1898), també es pot consultar una breu ressenya sobre la festa del Nou d'Octubre, incorporada en la secció "Costumbres populares" del Cap i Casal.
 |
| Palau de la Generalitat |
El Nou d'Octubre es considera com una festa de vespra -"La víspera de San Dionisio"- i també com un costum: Una festa de caràcter commemoratiu, que recorda l'entrada del rei Jaume I a València i, al mateix temps, un costum amb la gent visitant les confiteries de la ciutat, molt amant de les llepolies: "En dicho día D. Jaime I de Aragón entró en Valencia después de conquistarla á los sarracenos, y el pueblo valenciano conmemora tal fecha visitando las confiterías, que en proporción son los establecimientos que más abundan en la ciudad, lo que demuestra claramente lo golosos que son sus habitantes".
Els confiters es converteixen en artistes del dolç, fent composicions i figures, que són exposades en els aparadors il·luminats i fent servir la "piuleta", el "tronaor" i altres dolços com els torrons i confits, tot envoltat del "mocaor", com un regal o present a la dona amada: "En tal dia los confiteros dejan de ser simples industriales para convertirse en artistas, y son de ver los mil objetos de materias dulces que se ostentan en los iluminados escaparates y que afectan desde la forma de la alta torre coronada de fieros guerreros de caramelo ó de ligeras bailarinas de azúcar, hasta las cabezas de los más ridículos animales".
La ressenya continua mostrant una visió molt colorista i vivaç de la vespra de Sant Donís: "La gente se agolpa sobre el cristal de los escaparates contemplando con codiciosos ojos tan dulces hermosuras, y desde la familia encopetada hasta la del pobre menestral, todos penetran en la confitería para comprar, aunque nada más sea la piuleta y el tronaor, que son los dulces emblemáticos de tal fiesta".
Els confiters es converteixen en artistes del dolç, fent composicions i figures, que són exposades en els aparadors il·luminats i fent servir la "piuleta", el "tronaor" i altres dolços com els torrons i confits, tot envoltat del "mocaor", com un regal o present a la dona amada: "En tal dia los confiteros dejan de ser simples industriales para convertirse en artistas, y son de ver los mil objetos de materias dulces que se ostentan en los iluminados escaparates y que afectan desde la forma de la alta torre coronada de fieros guerreros de caramelo ó de ligeras bailarinas de azúcar, hasta las cabezas de los más ridículos animales".
La ressenya continua mostrant una visió molt colorista i vivaç de la vespra de Sant Donís: "La gente se agolpa sobre el cristal de los escaparates contemplando con codiciosos ojos tan dulces hermosuras, y desde la familia encopetada hasta la del pobre menestral, todos penetran en la confitería para comprar, aunque nada más sea la piuleta y el tronaor, que son los dulces emblemáticos de tal fiesta".
En la mateixa Guia, podem saber dels confiters i dels seus establiments, alguns ubicats al centre de la ciutat i altres escampats pels barris del Marítim, relacionats en el següent ordre:
- Eugenio Burriel, en la plaça de la Reina.
- Francisco León, en el carrer de la Pau.
- Alejandro Llopis (La Rosa de Oro), en el carrer Chapa del Grau.
- Ramón Lluesma, en el carrer Escalante del Cabanyal.
- Sixto Redón, en el carrer del Mar.
- Viuda de Burriel (D. Germán), en el carrer Zaragoza.
També podem identificar, en una altre apartat, la pastisseria de Manuela Formenti (Las Estrellas), en el carrer de Comèdies, de la qual no sabem si també elaboraria els dolços de la festa Sant Donís.
En aquells temps, la festa del Nou d'Octubre tenia un caràcter més costumista, que propiament de celebració identitària.
Fonts documentals: