Amb el mes de desembre, es tanca el periple seguit, mes a mes, a través de les escenes de l'any de la guia "Manual Viageros", obra de l'escriptor i cronista Vicente Boix, que amb la seua mirada ens ha mostrat, de manera palpitant, les festes i costums a la ciutat de València al llarg de l'any.
La crònica del mes de desembre posa de relleu les festes de Nadal a una ciutat sense neu i sense gelades, amb la Fira instal.lada a la plaça de Sant Francesc, lloc de trobada de la gent, com la Glorieta i l'Albereda.
Una visió exultant de la vida als carrers: "Navidad! ¡la feria! En la plaza de S. Francisco hallareis mesas cubiertas de objetos para niños; pero id á pasear al sol; aquí no hay nieves; aquí no debeis temer esa temperatura que hiela y mata; observareis un sol brillante, una reunion escogida en la feria, en la Glorieta y en la Alameda".
El temps sembla que no passe, ja que l'antiga plaça de Sant Francesc encara es manté, en l'actualitat, com un lloc de trobada i traüll al Nadal, sense Fira, però amb la pista de patinatge, l'arbre de Nadal i la resta d'ornamentació al seus voltants.
El nostre escriptor tanca la seua crònica, amb una mirada retrospectiva de l'any transcorregut, on la ciutat de València i la vida mateixa cobren el seu protagonisme: "Así habeis pasado el año en Valencia como se pasa en todas partes, cuando hay dinero, cuando sopla la fortuna, cuando es uno feliz, pero si todo os falta, os parecerá triste, desabrido y árido."
I finalitza resaltant allò que fa de València, una ciutat singular: "En todas partes sucede así: lo mismo en Roma, que en París, que en Viena, en Berlín ó en Londres... Valencia, sin embargo, es una ciudad medio oriental, medio europea; tiene flores i sociedad; tiene templos y bibliotecas; el corazón puede escoger".
La roda de l'any a la ciutat de València: festes i costums d'un poble i d'una època passada, però que a dia d'avui encara es poden entrellucar en el batec de la ciutat.
 |
| Vista de València (gravat, s. XIX) |
Una visió exultant de la vida als carrers: "Navidad! ¡la feria! En la plaza de S. Francisco hallareis mesas cubiertas de objetos para niños; pero id á pasear al sol; aquí no hay nieves; aquí no debeis temer esa temperatura que hiela y mata; observareis un sol brillante, una reunion escogida en la feria, en la Glorieta y en la Alameda".
El temps sembla que no passe, ja que l'antiga plaça de Sant Francesc encara es manté, en l'actualitat, com un lloc de trobada i traüll al Nadal, sense Fira, però amb la pista de patinatge, l'arbre de Nadal i la resta d'ornamentació al seus voltants.
El nostre escriptor tanca la seua crònica, amb una mirada retrospectiva de l'any transcorregut, on la ciutat de València i la vida mateixa cobren el seu protagonisme: "Así habeis pasado el año en Valencia como se pasa en todas partes, cuando hay dinero, cuando sopla la fortuna, cuando es uno feliz, pero si todo os falta, os parecerá triste, desabrido y árido."
I finalitza resaltant allò que fa de València, una ciutat singular: "En todas partes sucede así: lo mismo en Roma, que en París, que en Viena, en Berlín ó en Londres... Valencia, sin embargo, es una ciudad medio oriental, medio europea; tiene flores i sociedad; tiene templos y bibliotecas; el corazón puede escoger".
La roda de l'any a la ciutat de València: festes i costums d'un poble i d'una època passada, però que a dia d'avui encara es poden entrellucar en el batec de la ciutat.