En el procés de recuperació de la Festa Grossa, cal consultar i rescatar, de nou, les cròniques i relacions sobre la festa del Corpus, com la que ha complit dos centúries i que va inspirar a investigadors com Manuel Carboneres, que l'any 1873 va publicar la "Relación y esplicación histórica de la solemne procesión del Corpus, que anualmente celebra la ciudad de Valencia, basada en la que se publicó en el año 1815...", impressa a València per J. Doménech. [sense edició digital]
 |
| Portada (1815) |
Una publicació molt acurada, amb aportacions inèdites molt documentades, que es va convertir en referent per als posteriors investigadors de la festa, segons afirma, amb un comentari crític, l'historiador i erudit Miquel Àngel Català Gorgues, en la introducció a l'edició facsímil editada l'any 1986: "Todos, absolutamente todos cuantos se han ocupado con posterioridad a la publicación del trabajo de Carboneres han tenido que partir de éste, bien para copiarlo descaradamente, bien para servirse de las numerosas pistas que sugiere, bien simplemente para lucrarse de una información objetiva, veraz y segura".
A més, Miquel Àngel Català, expert en la matèria i partícip actiu en la recuperació de la festa Corpus a finals dels anys setanta del passat segle des de l'Ajuntament de València, justificava l'edició facsímil de l'obra de Carboneres per la seua vigència i davant del perill de "desvirtuació" de la Festa Grossa, que ja planejava en aquells anys: "Hoy, que desde 1978 asistimos a la revitalización de la Festividad del Corpus, sigue teniendo plena vigencia la obra de Carboneres, y de ahí la oportunidad de esta edición facsímil, mayormente cuando un peligro real de desvirtuación y aun de descontextualización planea sobre entusiasmos neófitos, responsables ya por desgracia de manifiestas impropiedades constatables a la vista últimamente del cortejo procesional, a causa de una ausencia de sensibilización, de una mínima información".
I mantenint la visió crítica i, ensems, reprovatòria, ja posava en alerta sobre el capgirell de la festa del Corpus cap a una escenificació burda i grotesca: "Lo venimos denunciando, repito, desde hace unos cuantos años: excesos de aislados protagonismos censurables en figurantes incontrolados que, trasgrediendo un obvio anonimato, se disfrazan del personaje bíblico o alegórico cuya identidad lejos de encarnar y servir deviene desfigurada grotescamente; utilización -¿manipulación?- por añadidura de un patrimonio colectivo de todos los valencianos en una suerte de inconsciente mascarada..."
No obstant, no tot allò que conforma la representació de la festivitat del Corpus havia estat censurable, més bé, al contrari, es posava en valor la recuperació tan digna de les danses o la vistositat i realç d'alguns grups de figurants com els Patriarques, Profetes, Apòstols, Evangelistes o el grup alegòric dels Cirialots, malgrat la falta de voluntat de recuperació de la part "litúrgica" de la processó, una vetllada crítica cap al Capítol catedralici, responsable del desmantellament del fet litúrgic a llarg del temps.
Aquestes reflexions prou crítiques, cobren encara més vigència en l'actualitat, quan es trobem en una situació on la festa del Corpus, en apariència molt resplendent, s'ha quedat prou estancada, ja que s'amaga una certa inèrcia, més bé desídia, per part de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de València i del propi Capítol de la Seu, com "actors principals" de la festa, atribució que apareix en la Declaració de Bé d'Interés Cultural.
Fonts documentals:
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
DADUN - Universidad de Navarra
Wikipedia - La Enciclopedia libre
Dialnet - Universidad de la Rioja
A més, Miquel Àngel Català, expert en la matèria i partícip actiu en la recuperació de la festa Corpus a finals dels anys setanta del passat segle des de l'Ajuntament de València, justificava l'edició facsímil de l'obra de Carboneres per la seua vigència i davant del perill de "desvirtuació" de la Festa Grossa, que ja planejava en aquells anys: "Hoy, que desde 1978 asistimos a la revitalización de la Festividad del Corpus, sigue teniendo plena vigencia la obra de Carboneres, y de ahí la oportunidad de esta edición facsímil, mayormente cuando un peligro real de desvirtuación y aun de descontextualización planea sobre entusiasmos neófitos, responsables ya por desgracia de manifiestas impropiedades constatables a la vista últimamente del cortejo procesional, a causa de una ausencia de sensibilización, de una mínima información".
I mantenint la visió crítica i, ensems, reprovatòria, ja posava en alerta sobre el capgirell de la festa del Corpus cap a una escenificació burda i grotesca: "Lo venimos denunciando, repito, desde hace unos cuantos años: excesos de aislados protagonismos censurables en figurantes incontrolados que, trasgrediendo un obvio anonimato, se disfrazan del personaje bíblico o alegórico cuya identidad lejos de encarnar y servir deviene desfigurada grotescamente; utilización -¿manipulación?- por añadidura de un patrimonio colectivo de todos los valencianos en una suerte de inconsciente mascarada..."
No obstant, no tot allò que conforma la representació de la festivitat del Corpus havia estat censurable, més bé, al contrari, es posava en valor la recuperació tan digna de les danses o la vistositat i realç d'alguns grups de figurants com els Patriarques, Profetes, Apòstols, Evangelistes o el grup alegòric dels Cirialots, malgrat la falta de voluntat de recuperació de la part "litúrgica" de la processó, una vetllada crítica cap al Capítol catedralici, responsable del desmantellament del fet litúrgic a llarg del temps.
Aquestes reflexions prou crítiques, cobren encara més vigència en l'actualitat, quan es trobem en una situació on la festa del Corpus, en apariència molt resplendent, s'ha quedat prou estancada, ja que s'amaga una certa inèrcia, més bé desídia, per part de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de València i del propi Capítol de la Seu, com "actors principals" de la festa, atribució que apareix en la Declaració de Bé d'Interés Cultural.
Fonts documentals:
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
DADUN - Universidad de Navarra
Wikipedia - La Enciclopedia libre
Dialnet - Universidad de la Rioja