En arribar el mes de març, pren el relleu a les fires dels Porrats, la ja expansiva festa de les Falles, també ressenyada en la Guía Diamante” (1898), en la secció sobre costums populars. A més, podem veure la il·lustració d’un fotogravat d’una falla plantada aquell any, en concret la situada a l’Hort de Soguers (o d'En Cendra), al barri del Carme, on es criticava que les dones jugaren a un joc com el billar, considerat en aquells temps més propi dels homes.
 |
| Falla de l'Hort de Soguers |
Va ser una de les falles que més van cridar l'atenció, segons podem llegir, entre d'altres, en els diaris madrilenys "La Época" (19 de març) i "El País (20 de març), on apareix la següent descripció del cadafal: "Junto á la mesa de billar hay dos gomosos mirando picarescamente á las lindas billaristas, que lucen lazadas del color de su bando para los efectos de las apuestas mutuas. Una de las jugadoras está sentada sobre una de las bandas de la mesa, en actitud de picar una bola".
En la Guía Diamante es fa aquesta explicació tan singular de la falla: "La falla (hoguera) que se ve en el fotograbado se colocó en el huerto llamado de Sogueros, la víspera del día de San José de 1898. Es una crítica del juego de billar coín, cuyas protagonistas eran jóvenes bien parecidas, pero cuyo juego no pareció bien á los honrados valencianos, que vieron en él un cebo para pescar á la incauta juventud, pues dada la índole del juego todos los que apostaban en favor de uno ú otro bando quedaban con los bolsillos vacíos.Sólo el empresario salía ganancioso explotando la credulidad del público. La supresión gubernativa de dicho juego se debió á la valiente campaña que emprendió contra el mismo toda la prensa de la capital".
Una mostra de la campanya en la premsa, la podem trobar en el diari "Las Provincias", en la seua edició del 6 de gener, en primera pàgina, on es fa ressó del tancament d'un dels llocs on es practicava el billar. La ressenya finalitza amb aquesta proclama: "Es, pues, necesario, absolutamente necesario que acabe el coín del todo y que los vivos que se proponían explotar este nuevo sport se vayan con la música a otra parte".
En aquells anys*, les falles ja romanien dos dies plantades als carrers i places de la ciutat, per la qual cosa es pegaven foc el mateix dia de Sant Josep, a mitjanit. A més a més, des de l’any 1895, s’atorgava un premi a la millor falla plantada, per iniciativa de l’entitat valencianista “Lo Rat Penat”, una circumstància que va propiciar la reorientació dels cadafals cap a la falla artística i que ha perdurat al llarg del temps.
En la Guía Diamante es fa aquesta explicació tan singular de la falla: "La falla (hoguera) que se ve en el fotograbado se colocó en el huerto llamado de Sogueros, la víspera del día de San José de 1898. Es una crítica del juego de billar coín, cuyas protagonistas eran jóvenes bien parecidas, pero cuyo juego no pareció bien á los honrados valencianos, que vieron en él un cebo para pescar á la incauta juventud, pues dada la índole del juego todos los que apostaban en favor de uno ú otro bando quedaban con los bolsillos vacíos.Sólo el empresario salía ganancioso explotando la credulidad del público. La supresión gubernativa de dicho juego se debió á la valiente campaña que emprendió contra el mismo toda la prensa de la capital".
Una mostra de la campanya en la premsa, la podem trobar en el diari "Las Provincias", en la seua edició del 6 de gener, en primera pàgina, on es fa ressó del tancament d'un dels llocs on es practicava el billar. La ressenya finalitza amb aquesta proclama: "Es, pues, necesario, absolutamente necesario que acabe el coín del todo y que los vivos que se proponían explotar este nuevo sport se vayan con la música a otra parte".
En aquells anys*, les falles ja romanien dos dies plantades als carrers i places de la ciutat, per la qual cosa es pegaven foc el mateix dia de Sant Josep, a mitjanit. A més a més, des de l’any 1895, s’atorgava un premi a la millor falla plantada, per iniciativa de l’entitat valencianista “Lo Rat Penat”, una circumstància que va propiciar la reorientació dels cadafals cap a la falla artística i que ha perdurat al llarg del temps.
L’explicació que apareix en la Guía Diamante sobre la festa de les Falles està construïda, també, com si fora un relat d’un quadre de costums, segurament amb la idea de captivar al possible visitant perquè puga fer-se una idea molt aproximada de com es viu aquesta festa, posant de relleu el caràcter festívol dels valencians, sempre disposats a la diversió i el gaudi.
"El pueblo valenciano es, como nadie, amigo de divertirse. Le pareció que eso de quemar una hoguera ó falla era diversión muy corta, y alrededor de los materiales combustibles puso unos bastidores de lienzo pintando imitando sillares de piedra ó paredes de ladrillo, y sobre esta fuerte base colocó monigotes, dejando así un camino abierto á la facundia y á la imaginación popular de los vecinos de la calle, que se pasan todo un año pensando qué representarán los peleles destinados á ser pasto de las llamas".
Aquest relat continua amb la descripció dels diferents continguts que es posaven en pública exposició, des de la crítica eròtica i veïnal fins a la crítica política. Així mateix, continuant amb la narració, qualsevol es pot imaginar l’aldarull que es podria desencadenar.
"Las jóvenes lucen sus mejores trajes y las madres se ven con muchos apuros para poder conservar pegadas á sus faldas á los tiernos pimpollos entre aquellas oleadas de gente que convergen á la falla, y allí se reparten á cientos amorosos pellizcos y andan por el aire piropos y floreos en confusión con los gritos destemplados de los muchachuelos que pregonan y venden el librito que contiene la explicación de la falla".
El quadre festiu sobre les Falles culmina mostrant tot l’ambient de gatzara i barrila que es respirava al voltant de la celebració festiva, amb el vagar dels més perdularis per les tavernes i els cafetins, les seues façanes ornades amb grans branques d’àrbres dels quals penjaven bunyols. Al remat, molts d’aquells disbauxats culminaven la tabola per la nit, amb el divertiment de botar la falla en flames.
"Este día las tabernas y cafetines ostentan á la puerta colosales árboles adornados con buñuelos, y es extraordinario el número de los alegres que, después de pasar el día llenando su estómago de indigesta pasta y acariciando la copita de licor, van por la noche á saltar las fallas, cuando están próximas á extinguir sus llamas".
*Aquesta part ha sigut extreta del següent article: Català, Ricard (2018): "Les Falles en les Guies de València durant el segle XIX", Revista Nucli Antic, 19, pàgs. 54-59.
Fonts documentals:
Hemeroteca digital
BVPB
BVPH
*Aquesta part ha sigut extreta del següent article: Català, Ricard (2018): "Les Falles en les Guies de València durant el segle XIX", Revista Nucli Antic, 19, pàgs. 54-59.
Fonts documentals:
Hemeroteca digital
BVPB
BVPH