Amb el mes de desembre arribem al punt i final del cicle anual en el "Calendario Pintoresco", un mes que queda il·lustrat amb un dels costums més arrelats a la ciutat de València dels que conformen el ritual nadalenc: La Fira del Nadal.
 |
| Mes de desembre |
Podem veure en la il·lustració una escenificació de la Fira del Nadal, en aquest cas quasi més com un mercat de productes, que d'atraccions de fira, una visió que podríem rescatar del nostre imaginari col·lectiu i de la realitat actual, tal com va evolucionar i transformar-se al pas del temps.
Al fons de la imatge, apareixen penjats el que podem reconèixer com a joguets, destacants les figures de nines i ninots de drap, a més de cavallets de fusta, alguna que altra espasa i altres objectes difícilment identificables.
I completant l'escenografia podem veure un grup de dones i homes, ben mudats i abrigats, en actitud de departir, així com dos xiquets, un d'ells, en primer pla, montat en un cavall de fusta i l'altre, d'esquenes, amb el que sembla un fusell també de fusta.
Si llegim el text, apareix nomenat el Gafaut, que ve a representar el personatge del lladre, estafador o pillastre, el qual tracta de traure profit al menor descuit de la gent quan s'arremolinen al voltant de les parades del mercat o de la fira.
Fins i tot, dels mateixos venedors o venedores molt més atents en fer la gara-gara, per a la captació de compradors dels seus articles. O també persuadint amb enganyifes i romanços. Podria ser el Gafaut l'home que està més a l'esquerra de la imatge?
El terme Gafaut apareix en el diari "La Nación" del 27 de març de 1850, per a donar notícia de les malifetes d'un criat en la casa on servia. I com a introducció explica el que significa Gafaut: "Voz que indica el acto de adquirir lo ageno contra la voluntad de su dueño".
L'apel·latiu de Gafaut dona títol a un dels sainets composats per l'afamat periodista, escriptor i autor teatral suecà Josep Bernat i Baldoví, obra estrenada l'any 1846 sota el títol "El Gafaut o el pretendiente labriego", una peça costumista escrita originalment en castellà.
Hi podem trobar una ressenya en la revista valenciana "El Fenix", en la seua edició de l'1 de març de 1846. I també apareix una breu ressenya en el diari madrileny "El Clamor Público", en la seua edició del 13 de març.
En 1859, l'any anterior a la publicació del "Calendario Pintoresco", es va publicar una edició de l'obra teatral per la impremta de Julián Mariana, ubicada en el carrer Cavallers de la ciutat de València.
En el "Diario Mercantil" de València, en l'edició de l'1 de gener de 1858, s'anunciava la representació en el Teatre Principal, entre altres espectacles, de "la comedia bilingüe en dos actos, titulada Gafaut".
A més a més, pel que es diu al final del text, els torrons també es posaven a la venda en la mateixa fira. Segurament, en aquells temps, la Fira de Nadal combinava les parades pròpies de la fira del porrat i altres parades com les dels joguets i altres productes.
La figura del torroner seria una de les més peculiars entre els venedors de la Fira del Nadal. Tot un personatge que apareix en l'obra "Los valencianos pintados por sí mismos" (1859), ja referenciada en anteriors mesos. El text està signat, curiosament, per Bernat i Baldoví, aportant el seu ingeni tan peculiar.
 |
| El torroner |
L'escriptor de Sueca es refereix a aquest tipus valencià d'esta manera: «El Torronér (contestaré yo entonces) es un tipo como cualquier otro, tan valenciano como el mismísimo Micalet; y cuando el editor de esta obra (no la del Micalet) dejando á mi libre alvedrío la originalidad de la materia, me ha dicho únicamente: «escriba usted un tipo de gusto», he creído de buena fe, hablando con toda formalidad, que
 |
| Vista de València (Calendario Pintoresco, 1860) |
Bivaldi