Durant el segle XIX, a més de les festes seculars o centenàries celebrades a la ciutat de València en segles anteriors, referenciades per escriptors i cronistes -VI centenari de la conquesta de la ciutat de València (1838), VI centenari de la vinguda del Crist del Salvador (1850), IV centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer (1855) i el II centenari de la dedicació de la capella de la Mare de Déu dels Desemperats (1867)-, cal afegir les dues celebracions de les festes centenàries dedicades al beat Nicolau Factor, frare franciscà observant, una figura molt venerada pel poble valencià al llarg del temps.
 |
| Beat Nicolau Factor |
En aquest cas, d'una part, la commemoració del tercer centenari del traspàs del beat (1883) i, d'altra, la celebració del primer centenari de la seua beatificació (1886), tal com queda recollit en un document publicat com a Memòria en 1887, editat en castellà per la impremta "Viuda de Amargós", però sense constar autoria.
En les dues celebracions commemoratives, a banda dels actes de caràcter religiós, amb la celebració de mises solemnes, novenaris i altres cultes, també es programarem les anomenades en la Memòria com a festes populars.
El lloc de celebració va ser a l'actual esglèsia parroquial de Jesús a Patraix, anterior convent franciscà de Santa Maria de Jesús fins a la desamortització de 1835, on el beat Factor va residir i morir, a més del seu entorn al voltant de la plaça de Jesús.
De la commemoració del tercer centenari, els actes religiosos es van realitzar entre els dies 23 i 27 de desembre de 1883, ja que el 23 de desembre es complien els tres-cents anys de la seua mort. Les festes populars tingueren lloc cinc mesos després, entre el 24 i el 27 de maig de 1884, amb vol de campanes, foc artificials, cavalcada, serenates i processó, segons podem llegir en la Memòria. A més a més, la façana de l'esglèsia i la plaça de Jesús estaven profusament adornades i, per la nit, quedava l'espai més lluït amb l'encesa de la il·luminació a la veneciana.
Pel que fa al primer centenari de la beatificació, les celebracions es van realitzar des del 27 d'agost (dia de l'aniversari) fins al 6 de setembre de 1886, encara que les festes populars, pròpiament dites, es concentraren al voltant del cap de setmana 4 i 5 de setembre, a més del dilluns 6 de setembre, últim dia de les celebracions festives, amb un programa d'actes i ornamentació molt semblant a les celebracions de 1884.
Entre els actes verificats durant el transcurs de les festes populars, cal destacar la cavalcada que va tindre lloc el diumenge 5 de setembre, el dia gran, amb els estendars de la ciutat obrint el seguici, grupes a la valenciana, un carro de triomf, quatre figures revestides d'àngels, amb al·legories vinculades al beat en els seus vessants de penitent, poeta, pintor i músic, Tancava la cavalcada una banda de música.
El carro de trionf estava tirat per dos cavalls engalanats, on anava una figurant que representava una matrona, molt propi de l'època, la qual portava un quadre pintat pel beat amb la representació de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, tal com queda assenyalat.
Per a gaudi i alegria de la gent que s'aglomerava al pas de la cavalcada, des del carro de triomf es llançaven dolços, panets i, també, decimetes al·lusives a la celebració festiva. A continuació, es va celebrar una solemne processó.
A l'alba del mateix diumenge, com anunci de la gran festa, es va fer un vol general de campanes i la disparada de morterets. Per la nit, com a colofó del dia, es va disparar un castell de focs artificials.
Durant els tres dies de les festes populars, al capvespre, es van fer serenates i per les nits es feia l'encesa de la il·luminació "a la veneciana", inclós el campanar de l'esglèsia.
A tot això, entre altres continguts, en la Memòria queden reflectits els versets i les decimetes que es van llançar durant les dues solemnitats. A més a més, podem llegir composicions poètiques del beat (coples) i els gojos que li són dedicats.
I molt curiós, també es fa esment de les notícies aparegudes en la premsa de l'època sobre els dos centenaris, amb la ressenya dels actes festius (Las Provincias, El Mercantil Valenciano, La Lealtad, El Zuavo, El Universo, La Correspondencia de Valencia, El León Ibérico).
De les notícies publicades, el diari "Las Provincias", en la seua edició del 7 de setembre de 1886, fa una amplia ressenya sobre les celebracions festives amb motiu del primer centenari de la beatificació del frare franciscà, posant en relleu la cavalcada del diumenge 5 de setembre: "Por la tarde salió una lucida cabalgata. En un carro de triunfo era conducido un cuadro representando la coronación de la Virgen, pintado por el Beato Nicolás".
Amb les dos festes centenàries en honor del beat Nicolau Factor ens trobem, una vegada més, amb la manifestació del caràcter tan festiu del poble valencià, on no podien faltar ni la pirotècnia, ni la música, ni les cavalcades, ni molt menys la transformació ornamental de places i carrers.