Quan es va publicar la "Guía Urbana de Valencia" (1876) del Marqués de Cruïlles, la celebració festiva de les Falles ocupava un espai no massa rellevant en el cicle anual festiu de la ciutat de València en relació amb altres celebracions festives com el Corpus, els altars de Sant Vicent o l'emergent Fira de València, això sí ja mostrava un major impuls des de meitat del segle i amb un ressó popular cada vegada major segons es pot veure en les cròniques dels diaris, fins i tot de fora, però sense el lloc preeminent que en dècades posteriors anava a aconseguir en el calendari festiu valencià, amb el canvi de segle.
Per tot això, crida molt l'atenció que Cruïlles incorpore les Falles en la seua obra i li dedique un capítol, encara que no siga extens, entre les festes, celebracions i costums del Cap i Casal, en concret en l'apartat "Curiosidades religiosas", sota el títol "LE FALLES (HOGUERAS) DE S. JOSÉ.", no obstant assenyale en el primer paràgraf el seu trànsit d'una celebració religiosa que ha esdevingut en profana i considerada com un costum: "Como relacionada con una festividad religiosa, damos en este lugar idea del origen de una costumbre que ha pasado a profana".
En el contingut escrit, des de l'enfocament històric de la seua obra, el Marqués de Cruilles planteja una possible teoria sobre l’origen de les Falles, de caràcter gremial, vinculada al gremi de fusters i que va influir, posteriorment, en tot un debat intel·lectual que es va assentar al llarg del temps sobre els inicis de la festa: "Era de reglamento en el gremio de carpinteros utilizar en el jornal diario las horas de velada, desde San Miguel, hasta dia de San José, que es patron del oficio: la víspera, con la natural algaraza de gente jóven, se quemaba el estay, ó sea el palo con pié, donde se colocaba la luz durante las horas de trabajo, y añadian las barreduras del taller; de lo que resultaba una hoguera. Este es, según hemos oido, el inocente origen de las fallas".
No obstant això, el mateix autor també posa en relleu que la falla amb ninots correspon, més bé, a la iniciativa veïnal, com passava en les anomenades festes de carrer, però amb la particularitat, en el cas de les Falles, d’una pràctica en principi més espontània, molt lligada al “pensat i fet”; això sí, des d’una vessant epigramàtica, es a dir, satírica i corrosiva. "Al estay y á las virutas del taller se agregaron esteras y trastos viejos que la proximidad de la templada primavera hace desechar como inútiles, y el carácter jovial i epigramático de los valencianos, aprovechó esta ocasión para entregar á las llamas alguna alegoría ó figuron, de cualquier suceso reciente ó risible. De aquí se originó, que no ya los honrados menestrales, sino mas de un picaresco vecino, y á veces de elevado rango, preparaban de antemano y con chispeante inventiva, las caricaturas que destinaban á les falles, y la animación propia de estas demostraciones, las ha llevado á una altura muy distante de su origen".
En el seu text, el Marqués de Cruilles descriu la configuració que tenien les falles d’aquella època, un cadafal construït a partir d’un bastidor, a mena de pedestal, en el qual es col·locaven varios ninots que representaven, de manera mordaç, una escena coneguda o fet ocorregut, que poguera cridar l’atenció de la gent: "Las esteras y trastos viejos se revisten de bastidores bien pintados formando un pedestal. Cuatro ó mas figuras, por lo general ridículas y muy intencionadas representan una escena ó algun suceso, así público, así alusivo, que mas haya llamado la atención desde el año anterior".
Com a exemple de les escenes que podien representar-se en els cadafals, fa al·lusió a les tendències de la moda femenina, com va ser en aquells temps la moda del mirinyac: “Si se inventa el miriñaque, y aparecen en público las mujeres voluminosas como globos aerostáticos, no faltará una falla que las represente”.
Segurament, recordaria una falla que es va plantar l’any 1858 i que també va quedar reflectida en un del pocs gravats que hi han sobre les falles del segle XIX, editat en un almanac de 1860, l’anomenat “Calendario pintoresco, profético, astrológico y lunático del reino de Valencia”, pot ser la primera imatge visual i gràfica d’una falla.
El marqués de Cruïlles també fa menció de l'explicació de la falla amb els versos i els llibrets impresos, de tot l'ambient que es genera durant la celebració festiva amb la participació d'una banda de música i, como no, de l'acte ritual de cremar la falla: "Por lo general, el pedestal y los alrededores de la falla se llenan de versos que tienden a explicar su significación ó á hacerla ambigua, y hasta se imprimen: alguna banda de música ameniza el acto y entretiene á la concurrencia, que es numerosa, y acude atraída por la curiosidad; hasta los balcones de las casas circunvecinas se adornan con colgaduras, y por lo regular desde unos de ellos va tendida la cuerda de los fuegos artificiales para quemar la falla y demás fuegos de artificio que también la rodean, formando un conjunto de animación y algaraza, sólo comprensible en esta ciudad".
Com a final de la seua redacció, fa referència del sainet conegut sota el títol “La Falla de Sen Chusep” (1870), obra del popular escriptor i autor teatral Eduard Escalante, estrenada al teatre Princesa el 29 de gener de 1870, que pot donar una idea prou aproximada d'allò que el Marqués de Cruilles volia descriure i mostrar sobre les Falles de Sant Josep.
L'apartat que sobre les Falles de Sant Josep va plasmar Cruïlles en la Guia de València es va aprofitar per a l'entrada que sobre el terme 'Falla' podem veure en dos Diccionaris Valencià-Castellà editats una anys després, el primer sota la coordinació de Constantí Llombart (1887) i, el segon, coordinat per Joaquín Martí Gadea (1891), amb una transcripció quasi literal d'aquell text.
Les Falles de Sant Josep de 1876, any de la publicació de la guia urbana, van estar marcades pel final de la III Guerra Carflista i els preparatius de les Festes de la Pau, una gran celebració festiva amb motiu de la pau aconseguida que la ciutat de València anava a festejar els dies següents amb diversos actes i, sobretot, amb la gran processó cívica que va tindre lloc el dia 20 de març.
A través del diari "Las Provincias" podem assabentar-nos de les falles que es van erigir aquell any, en concret el 18 de març, encara la celebració suposava un festeig de focs de vespra, es a dir, les falles es botaven foc el capvespre del mateix 18 de març i l'endemà, dia de Sant Josep, es dedicava més a homenatjar amb dolços a les persones que portaven el nom del sant patriarca, fins i tot amb serenates durant la nit de la vespra fins a la matinada del 19 de març, sense faltar la cita ineludible amb el bunyols banyats amb anís.
En l'edició del 18 març, entre les notícies locals, varies dedicades als preparatius de la festa de la pau, apareix la resenya sobre les falles que s'anaven a erigir aquell any, encara no s'utilitzava el terme plantar, alguna dedicada a la guerra carlista: "Nueve son las fallas que se levantarán hoy en las calles de la ciudad, en esta forma: / Una en la plaza dels Porchets, que representará el conocido cuadro del pintor Ferrandiz, titulado El juicio de las botas. / Otra en la calle de Calabazas, que figura un sugeto clavando la tapa de una caja llena de carlistas. Sobre la caja se lee: Francia. Frágil. Remitido por el puente de Arnegui. / En la calle Alta del Alfondech, frente al Méson de Morella, se plantará una qué figura á un pollo muy remilgado asaltando la tapia de un jardín para entregarle una epístola á su amada. / En las cuatro esquinas donde se unen las calles de Santa Teresa y el Pié de la Cruz, habrá una que figura á un chino de pié sobre el mundo. A su alrededor habrá cuatro figuras mas. / En la plaza de Galindo la falla de este año representará un panteón y un viajero leyendo la inscripción que hay sobre la lápida. / En la calle Larga del Empedrado estará la Spelterini. / En la plaza de San Bartolomé también colocarán á la Spelterini. / En la calle de la Correjería pondrán dos escaleras de madera apoyándose la una sobre la otra. Por un lado sube un sugeto, á quien un brazo que sale del tablado lo azota con un látigo. Por la otra sube un individuo que tiene aun un pié apoyado sobre otro que le ha ayudado á subir. / Por último, en la calle Ancha de las Platerías habrá una bandera coronada por una calabaza y un número 7. Alrededor algunos montones de balas. / No tenemos noticia de que se haya autorizado la colocación de ninguna otra falla".
Dels dies anteriors, com en l'edició del 15 de març, hi podem trobar notícies sobre la previsió d'alçar falles en alguns emplaçaments, és el cas del carrer del Repés, dedicada a la guerra carlista i relacionada amb una altra plantada dos anys abans en el mateix carrer, però que després no apareix en la crònica del dia 18 de març entre les que es van alçar: "En la calle del Repeso se va á levantar este año una falla relacionada con la que el último año se puso en el mismo punto. Saben nuestros lectores que entonces representaba un gallinero lleno de gallinitas con boinas y encima un carlista de caballería. Ahora bien, la de este año figurará las mismas gallinas, pero ya muertas y peladas colgando de una caña".
I tal com ho assenyalava Cruïlles en la guia urbana, en una altra ressenya periodística del mateix dia es fa referència a l'ambientació musical i els focs d'artifici previstos en una falla: "Además de la falla que digimos se colocará la víspera de San José en la plaza de San Bartolomé, parece que va á levantarse un tablado para música, que ejecutrá piezas escogidas de cuatro á siete de la tarde. Tambien parece que se disparará en dicha noche un castillo de fuegos artificiales".
En l'edició del 19 de març, dia de Sant Josep, apareix una crònica sobre l'animació i l'ambient entre la població que van suscitar les falles, així també es posa en relleu algunes de les falles que van cridar més l'atenció del cronista: "Como era de esperar, ayer hubo mucha animación en Valencia. Por la tarde, principalmente, las calles se vieron invadidas de gente que iba á visitar las fallas. Estas eran bastantes en número y el público disfrutó leyendo los epigramas que en sabrosas décimas habia fijados en las esquinas, ó procurando descifrar las picarescas alusiones políticas ó de vecindad que cada una de las mencionadas fallas encerraba. De todos estos ligeros tinglados, el que estaba mas discretamente pensado era el de la calle de Calabazas, cuya descripción publicamos ayer. También llamaban la atención por lo bien ejecutado de las figuras la falla dels Porchets; que representaba el cuadro de Ferrandiz, titulado El juicio de las botas, y la de la calle Larga del Empedrado, que en pequeñas proporciones figuraba el paso de la Spelterini por la maroma".
A més a més, la gent s'ho passava d'allò més bé, sobretot la xicalla, i també podem llegir sobre l'efecte visual, com un gran incendi, que provocaba l'encesa de les falles i la disparada dels focs d'artifici: "La gente, y principalmente los niños, se divirtieron, y al anochecer la ciudad presentaba el mismo aspecto que si hubiese sido invadida por un grandioso incendio, al reflejar en los edificios el rojizo resplandor de los muchos centenares de hogueras que por todos los ámbitos se encendieron, y al ver cruzar el espacio los fugaces fuegos de artificio que se disparaban al prender la lllama á les falles".
Sobre el dia de Sant Josep i els afalacs onomàstics, en l'edició del 21 de març apareix una ressenya molt il·lustrativa de com es celebrava: "Son muchos los miles de valencianos que llevan el nombre de José, de manera que pocos dias en el año son tantas las fiestas domésticas y los cámbios de obsequios como el 19 de marzo. La noche anterior numerosas músicas, y aislados trovadores con su bandurria ó guitarra, recorrieron, hasta que clareó el dia, las calles de Valencia, dando serenatas á Pepas y Pepes, y el domingo apenas podia andarse por Valencia sin tropezar con tortadas, grandes bandejas de pasteles y dulces y otras golosinas, que en cantidad fabulosa salian de las confiterías. Algunas de estas estaban muy bien adornadas y lucían en sus escaparates canastillos, templetes y dulces de muy buen gusto y prolijo trabajo".
Amb tot l'ambient de celebració que venia impregnat pels preparatius de les Festes de la Pau i, damunt, el dia de Sant Jospe va caure en diumenge és fa molt comprensible la gatzara i xerinola en la que es va viure i festejar les Falles de 1876 per part de la població, locals i forans que s'acostaven al Cap i Casal.
Fonts documentals: