A l'estiu, en concret durant el mes d'agost, dels costums i celebracions festives a la ciutat de València, destaquen, per una banda, els banys a la mar, amb l'afluència massiva de la gent cap als poblats marítims a través del camí al Grau i, d'altra, la celebració secular de la festa de l'Assumpció, titular de la Seu, amb el trasllat de la imatge gitada de la Mare de Déu des de l'anomenda capella del Miracle a la catedral.
El camí al Grau considerat també com a passeig per part de Cruïlles en la "Guia urbana de Valencia, antigua y moderna" (1876), es projecta com el trajecte vial de connexió entre la ciutat de València i els poblats marítims, l'enllaç històric de la ciutat riberenca, com és València, amb la mar.
En el mateix capitol que l'Albereda i amb les ressenyes d'altres passejos de la ciutat, el Marqués de Cruïles li atorga l'últim apartat al camí del Grau, considerat per l'autor com la via de comunicació amb el port i amb una extensió de més de tres quilòmetres: "Camino del Grao. Se cuenta entre los paseos de Valencia esta via de comunicación con el puerto del Grao, de mas de tres kilómetros de estension: la antigua, que aun subsiste, á la derecha de la actual, era mas tortuosa, honda y desnivelada por los frecuentes pasos de canales para el riego".
A més a més, per a Cruïlles, el camí al Grau es convertix també en la via més animada de totes les que confluïxen cap a València, sobretot a l'estiu durant la temporada de banys de mar, amb tot el tràfec de gent que acudix als poblats marítims, en un anar i tornar: "Esta es la via de mas animación de todas las que se dirigen á la ciudad, por la circunstancia de comunicarla con el puerto, y ofrece especialmente en los meses de estío, durante la temporada de baños de mar, el cuadro mas bullicioso que presentarse puede, y que prueba lo populoso de la capital y sus contornos".
I sobre la celebració de la festa de l'Assumpció, hi trobem una breu ressenya en la mateixa guia, també en el tom II sobre edificis civils, en concret en el capítol corresponent a l'Hospital de Pobres Sacerdots, on es troba la capella on queda dipositada la imatge jacent de la Mare de Déu, en la seua advocació de l'Assumpció, fent menció de l'acte del trasllat de la imatge cap a la Seu en el dia de la festa: "La imágen titular de esta capilla lo es de Nuestra Señora en su Asunción, y se la representa difunta; es la misma que dá título á la iglesia Metropolitana, á donde su cofradía la traslada procesionalmente para el acto de la fiesta en su dia propio: la cabeza y estremos de esta imágen, por estar vestida de riquísimas telas, son de úna escultura acabadísima y llena de unción. Los accesorios del túmulo en que se la traslada, así como las alhajas que la adornan, son de estraordinario mérito y valor".ç
La capella es coneix com la del Miracle, per un succés ocorregut l'any 1556 en la vespra de la festa de l'Assumpció i que va afectar a una xiqueta, considerat com un miracle, segons queda narrat per part de Cruïlles d'una manera prou detallada: "Desde el año 1556 comenzó á llamarse del Milagro la imágen de la cofradía de Nuestra Señora de la Seo; cuya verdadera invocación es la Asunción. Con motivo de hallarse disponiendo en la catedral Francisco Martí, carpintero, la víspera de esta festividad, el catafalco donde al siguiente dia había de colocarse la imágen, tiró desde lo alto del cimborio la cuerda para subir el pabellón que debía cubrirse: en el tablado estaba jugueteando una niña, hija suya, que inadvertidamente se enredó en la lazada á tiempo que de lo alto recogían la cuerda, en cuya conformidad subió casi hasta lo alto del cimborio: se rompió la cuerda, cayó la niña y dando sobre las maderas las hizo pedazos, sin recibir daño alguno, levantándose sana y buena sin ayuda de nadie: por lo que al dia siguiente, en acción de gracias asistió á la procesión, vestida de blanco, entre la santa imágen y el Arzobispo D. Francisco de Navarra".
En els gojos a la Mare de Déu de l'Assumpció, una estrofa fa al·lusió al succés de la xiqueta com a mostra de la protecció de la Mare de Déu: "A este suceso alude una estrofa de los gozos á esta imágen, que dice:
Una niña en vuestro dia
Desde el cimborio cayó,
Mas sin lesión publicó
Vuestra protección, María:
Quedó libre su inocencia
De vuestra mano amparada,
Virgen Madre, intitulada
De la Seo de Valencia".
De 1876, l'any d'edició de la guia urbana, poden fer un recull de notícies al diari "Las Provincias" sobre el costum ancestral d'anar als poblats marítims durant el mes d'agost, buscant aires mes frescos i saludables, a més de diversions i altres entreteniments, així com de la celebració festiva tan peculiar de l'Assumpció.
A principis del mes, en l'edició del 2 d'agost, apareix una breu ressenya sobre la concurrència de la gent als poblats marítims buscant la brisa de la mar, remullar-se en les seues aigües o delectar-se amb un got d'orxata: "Estos dias se ven muy animadas las vecinas playas, siendo en gran número las personas que acuden
á respirar las frescas brisas del mar. En el contramuelle y en el Cabañal principalmente se ven á toda
hora muchísimas gentes que llenan los establecimientos de baños, los restaurants, las horchaterías y
todos cuantos establecimientos allí existen".
En l'edició del 8 d'agost, es publica una altra ressenya sobre la gran afluència de gent que va tindre lloc el primer diumenge d'agost, on els diferents mitjans de transport (ferrocarril, tramvia i tartanes) no donaven abast de tanta gent com es desplaçava cap a les platges i per la nit el seu retorn cap a la ciutat: "No hemos visto nunca tan gran concurrencia ni animación tan grande como la que reinó anteayer en el puerto, el Cabañal y la playa, hasta bien cerca de
Alboraya. El ferro-carril tuvo que prestar servicio
continuo durante toda la tarde para trasportar gente; el tram-via puso en movimiento todos sus carruajes, y ademas había prestando servicio entre Valencia y el Grao mas de ochocientas tartanitas de alquiler. Las playas presentaban el aspecto de un
grandioso campamento, animadas como se hallaban
por miles y miles de personas; y cuando llegó la noche, y con ella la necesidad de regresar a la capital,
se arremolinó entre la estación del ferro-carril y la
calle Mayor del Grao tan gran gentío, que los carruajes solo con gran dificultad podían circular".
El dia de la festa de l'Assumpció, en l'edició del 15 d'agost del diari "Las Provincias", la primera notícia publicada en la secció "Noticias locales" suposa l'anunci de les celebracions litúrgiques que s'anaven a realitzar en totes les esglèsies de la ciutat, destacant la funció de la Seu, amb el trasllat previ de la imatge de l'Assumpció des de la capella del Miracle fins a la Seu, complint amb la tradició anyenca, així com per la vesprada la solemne processó general, culminant amb el retorn de la imatge a la seua capella: "Hoy, con motivo de celebrar la Iglesia católica la
gran fiesta del triunfo de la muerte y gloriosa Asunción á los cielos de la reina de ellos María Santísima, tendrán lugar en los templos de nuestra ciudad solemnes fiestas tributadas á la memoria de tan glorioso misterio. En la Metropolitana, especialmente, donde se venera la Asunción de María como titular, será la función suntuosa: a las nueve de la mañana se traslada procesionalmente la prodigiosa Imágen de la Señora desde la iglesia de! Milagro a la Catedral; recibida allí por el Ilmo. cabildo y colocada en la preciosa cama que se sitúá en el centro
del templo, se dará principio á la misa, que será cantada con música, siendo el orador el aventajado padre Florit de la Compañía de Jesús, y concluida, de
doce á una se cantará la solemne hora de nona con grandes composiciones musicales. / Por la tarde, después de los divinos oficios, saldrá de dicho santo templo la procesión general para
devolver la Sagrada Imágen á la capilla del Milagro.
A la procesión asistirán todas las parroquias con
sus cruces y clero, cerrando un piquete con música".
La festa de l'Assumpció tenia la seua huitava, com la festivitat del Corpus, segons queda també anunciat en el diari: "Durante los dias de la octava, tendrán lugar las
solemnes fiestas que en honor á dicho glorioso
misterio celebran las parroquias, siendo mañana en
San Martin, según costumbre de años anteriores".
En l'edició del 16 d'agost, es fa una breu ressenya de la celebració festiva del dia anterior, posant en relleu la concurrència de la gent, tant a la funció litúrgica de la Seu, com a la processó vespertina, malgrat la calor que feia: "La fiesta de ayer se celebró con la acostumbrada solemnidad. En todas las parroquias estaba espuesta
la imágen de la Asumpta, haciéndose brillantes funciones. / La de la Catedral atrajo á gran número de devotos, y la modesta procesion que se hace por la tarde, para devolver la imágen de la Virgen á su capilla, atrajo bastenta concurrencia, á pesar del calor propio de la estacion".
A més a més, en un altre paràgraf, es fa esment sobre el gran moviment de gent cap als poblats marítims mitjançant els trens, tramvies i tartanes, aprofitant l'ésser un dia festiu: "Á donde afluyó un público inmenso fue á las vecinas poblaciones marítimas. Los trenes del ferro-carril. los carruajes del tram-via, los coches particulares y las tartanas de alquiler llevaban miles y miles de personas al puerto, á los baños de la playa y al Cabañal, que presentaban por todas partes animadísimo aspecto".
L'endemà, en l'edició del 17 d'agost, hi trobem una altra ressenya ben interesant sobre el fenòmen de la gran concurrència de gent cap als poblats marítims durant aquest període del mes, sobretot al Cabanyal, on els estiuejants culminaven la seua estada en aquestes dades fins que, amb la Fira de Juliol, havia fet perllongar la seua estada durant tot el que resta del mes d'agost : "El Cabañal está en el periodo álgido de la cocurrencia. Hasta hace pocos años el dia de la Vírgen de Agosto comenzaba el desfile de los veraneantes; pero ahora se retrasa la temporada, con motivo de la feria de julio, prolongándose todo el mes de agosto. / Anteayer por la tarde presentaban las calles de la Reina y de San Rafael un aspecto brillante y animadísima, viéndose en ellas las familias mas distinguidas de Valencia".
Per acabar, en l'edició del 19 d'agost, apareix una notícia molt gràfica, com si fora un quadre costumista, on ens mostra a la colònia d'estiuejants del Cabanyal en el gaudi progressiu que anaven incorporant durant els seu temps d'estada, la xala en qualsevol indret conformant colles, com un exponent de tot allò que té a veure amb l'esbarjo i la diversió estival, des de les tertúlies a l'aire lliure fins als cants i balls, passant pels berenars vora la mar o als camps de la Malva-rosa: "Según antigua costumbre, á medida que va aproximándose el fin de la temporada veraniega, va aumentando el deseo de divertirse entre las numerosas familias que constituyen la colonia del Cabañal.
Al silencio y la monotonía que se observaban al principio de la temporada, han sucedido la mayor alegría y las muestras mas marcadas de regocijo. A las
puertas de las alquerías y sobre las anchas aceras
improvísense tertulias al aire libre, en las que discretas conversaciones y agradables juegos de prendas hacen pasar rápidamente las horas de la noche.
En otros puntos se canta y se baila, proporcionando
con ello distracción y entretenimiento á los contertulios, y por último, no faltan tampoco gentes aficionadas á satisfacciones mas sólidas, que improvisan
ricas meriendas á la orilla del mar ó en los aromados campos de la Malvarosa. / Mucho nos alegramos de que los veraneantes del
Cabañal comprendan que no es aquel sitio propio
mas que para divertirse".
En l'actualitat, no deixa de ser notícia l'afluència de la gent a les platjes de València, però sense la condició d'estituejants, ja que els poblats marítims ha patit succesives transformacions de caràcter urbà i de convivència cívica, patint actualment el risc de l'anomenada 'turistificació" i, alhora, de "gentrificació", un procés que posa en perill la vida quotidiana i serena dels barris.
I pel que fa a la celebració festiva de l'Assumpció es manté al llarg del temps, fins i tot el trasllat de la Mare de Déu des de la capella del Miracle fins a la Seu portada pels componenent del 'Grup de Mecha', congregant a fidels i devots, però també suscitant la curiositat i sopresa de la gent forana, grups de turistes de pas per la ciutat de València en plena canícula.
Fonts documentals:
