Del Divendres Sant, l'escriptor Henry Lyonnet diu que tot l'interés d'esta jornada està en la processó del Sant Enterrament, de la que fa tota una crònica prou detallada. Però, com la processó és celebra a les sis de la vesprada, no li queda una altra, que passar el dia visitant, de nou, alguns temples de la ciutat, com la Catedral i l'església del Patriarca. Tot resta tancat: ni cotxes, ni tramvies, ni establiments, ni músics de carrer.
A la Catedral es troba amb el desmuntatge del gran monument, amb molta agitació, plena d'operaris i fusters, que es mouen d'ací cap allà. Es canvia la decoració i s'instal.la una gran tapis sobre les grades de l'altar major.
.JPG) |
| Seo de València, 1884 |
Però, això no passa amb les altres esglesies. I comenta que a l'església del Patriarca hi ha un concert "di primo cartello", amb un gran auditori: les dones ocupen tot el mig de la nau, amb els caps coberts, i els homes es queden al fons de la nau, tots drets. Li crida molt l'atenció les rajoles esmaltades i també el famós drac del Patriarca, el cocodril o caiman farcit que hi ha a l'entrada i que a Henry Lyonnet li va déixar "un peu rêveur".
I el seu relat continua amb la descripció detallada de la processó del Sant Enterrament, que parteix de la capella de la Sang, una processó més aviat popular, organitzada per les corporacions de la ciutat i no tan per clergat, eixa és la seua impressió i que, a més, li recorda la cavalcada de mitja quaresma de les bugaderes a Paris.
De tot el seguici queda plena constància: La policia municipal a cavall obrint la marxa, aquells que porten les espelmes, una música, els portaestandarts, dos clarins, després els "pasos" en fusta esculpida i colorida...
La processó avança lentament en la nit, parant de tant en tant per a que els portadors respiren...
Acaba afirmant l'escriptor francés, que ell va presenciar després les processons de la Setmana Santa a Sevilla, però la processó del Sant Enterro a València és d'eixes coses que no es veuen en altres llocs, a causa del caràcter mateix de la cerimònia i del pintoresc quadre que l'envolta.
I demà, el Dissabte Sant...
Fonts documentals:
Gallica - Bibliotèque Nationale de France
BVPB - Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
Gogistes valencians
De tot el seguici queda plena constància: La policia municipal a cavall obrint la marxa, aquells que porten les espelmes, una música, els portaestandarts, dos clarins, després els "pasos" en fusta esculpida i colorida...
 |
| Goigs al Santíssim Crist de la Sang |
Acaba afirmant l'escriptor francés, que ell va presenciar després les processons de la Setmana Santa a Sevilla, però la processó del Sant Enterro a València és d'eixes coses que no es veuen en altres llocs, a causa del caràcter mateix de la cerimònia i del pintoresc quadre que l'envolta.
I demà, el Dissabte Sant...
Fonts documentals:
Gallica - Bibliotèque Nationale de France
BVPB - Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
Gogistes valencians